Primers refugiats climàtics

El municipi d’Alcanar (Montsià) és el primer de Catalunya que tindrà ciutadans desplaçats a causa del canvi climàtic. Les greus conseqüències urbanístiques que va provocar el pas de la dana Alice per les Terres de l’Ebre s’han convertit en un "punt d’inflexió", expliquen al poble, i ara l’administració i els veïns, davant les destrosses que ocasionen els temporals cada vegada més freqüents, creuen que l’única sortida és enderrocar en zones inundables i cedir espai a la natura.

Deu dies després de les pluges, totes les mirades estan posades ara en la urbanització l’Estona, situada al barri marítim d’Alcanar Platja. Allà s’ubica un dels veïnats més afectats després de la dana i que ja compta cinc catàstrofes naturals en els últims cinc anys. El pla seria enderrocar 10 habitatges que es troben al barranc del Llop i ressituar les famílies en altres punts d’Alcanar.

L’alcalde, Joan Roig, reclama des de fa temps la necessitat d’expropiar els habitatges unifamiliars de la zona i demolir les construccions que s’ubiquen al final del barranc, a prop de la costa i a molt poca distància del càmping Alfacs, on van morir més de 200 persones l’estiu de l’any 1978 després de l’explosió d’un camió cisterna amb propilè.

"Cada vegada que plou, per poc que sigui, el barranc recull l’aigua i arriba a la urbanització, que s’inunda. Ara, l’única solució és l’expropiació dels habitatges i el trasllat de les famílies. Potser és radical, però no n’hi ha més". Així de taxatiu es mostra Roig, després d’anys de reclamacions i de solucions fallides. Amb les catàstrofes meteorològiques del 2018, 2019 i 2021, l’Ajuntament ja va alçar la veu per reclamar el desallotjament del final del barranc, però des d’aleshores hi ha hagut dos desastres més: el 2024 i el 2025.

El municipi ha construït bases de laminació a la rambla natural i un bypass al barranc, i ha sacrificat una part del passeig marítim perquè l’aigua arribi al mar sense obstacles. L’última proposta sobre la taula, ja iniciada, era el desmantellament d’una plaça i un parc infantil de la zona. "El problema ve de lluny, de quan es construïa de forma frenètica a tot arreu i només pensant en els interessos personals; ara n’estem pagant les conseqüències. Al final es tracta de tornar a l’aigua aquest espai que era seu, no hi ha cap altra opció", assenyala l’alcalde.

Enderrocar edificacions

Les últimes inundacions han sigut un punt d’inflexió. En les visites dels membres del Govern al territori s’ha fet veure, segons assenyala Roig, la necessitat de destruir les edificacions, on resideixen entre 30 i 40 persones. El procés passa per l’expropiació de les cases i la reubicació dels veïns en altres habitatges d’Alcanar, amb la col·laboració de la Generalitat.

Notícies relacionades

L’Exèrcit assaja un escut contra atacs de drons

La Cambra catalana ret homenatge a Companys

En aquests moments, l’Ajuntament està preparant la documentació necessària perquè els tècnics del Govern puguin analitzar quina és la situació. "Després ens reunirem amb els veïns i buscarem una permuta justa", explica l’alcalde, que xifra en un mínim d’un milió d’euros la inversió. "És una despesa molt important però no hi ha discussió: ¿quant costa la vida d’una persona?", es pregunta. Espera veure els primers moviments en els pròxims mesos: "Això hauria d’estar fet per a la pròxima tardor".

Els veïns s’han afegit a la proposta a l’entendre que es tracta de l’única opció viable. Dídac Pla, un dels 20 veïns afectats, explica la situació dramàtica que pateixen cada vegada que plou. "No cal que sonin les alarmes, amb els primers núvols ja ens preparem per al que pugui arribar; viure al barranc del Llop ens condiciona la vida", diu, i afegeix tot seguit: "L’expropiació i el trasllat és l’única sortida que ens queda. Som refugiats climàtics"..