Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó

No descarto que la postura d’Alves sortint de la presó hagi seguit la recomanació de la seva advocada o d’un familiar per donar a entendre que no reconeix el delicte pel qual ha sigut condemnat. Ara bé, la innocència no és contrària a la humilitat.

Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó

Patrycia Centeno

2
Es llegeix en minuts
Patrycia Centeno
Patrycia Centeno

Experta en comunicació no verbal.

ver +

Va sortir caminant amb gambades i braçades àmplies. No eren ràpides, cosa comprensible per a qui desitgi fugir de 430 dies d’empresonament i arribar a la llibertat. No. El llenguatge del cos de Dani Alves sortint de la presó era el propi d’un alfa, d’algú que pretén presumir i marcar territori. Vaig imaginar que es devia tractar de la seva manera habitual de caminar, així que vaig anar a buscar-lo en altres situacions corrents per comparar-ho. M’equivocava, però: el futbolista no sol caminar ni gesticular així.

Potser es va sentir intimidat davant la gran concentració de mitjans de comunicació i la manifestació de funcionaris que demanaven justícia per a la Nuria (i seguretat per a tots els que treballen dins dels centres penitenciaris, on, a diferència del que creu la Generalitat, no hi ha els mons de Disney i sí els dels Grimm).

Justícia per a rics

Però Alves està més que acostumat a les multituds i ni tan sols va haver d’enfrontar-se a ningú que li cridés la seva sentència: "Violador". A més de la postura alfa, després de reunir un milió d’euros per a la fiança i beneficiar-se de la justícia per a rics, l’exjugador del Barça mirava endavant (res a amagar) amb la barbeta altiva. Un gest desafiador que contrastava amb l’actitud capbaixa (submisa) que va mantenir quan es va asseure davant el jutge. Ves a saber, igual que va canviar fins a quatre vegades de versió sobre el que va passar al bany del Sutton, també ha de considerar quan li convé mostrar-se penedit/obedient i quan es pot permetre vacil·lar el personal. No obstant, durant la passejada des de la porta de la presó fins al cotxe que l’esperava, fins a dues vegades no va aguantar la pressió i va abaixar el cap.

També destacava el moviment de la mandíbula. Tot i que sempre que se sol posar nerviós mou la boca, aquesta vegada era molt excessiu. Mastegava xiclet o jugava amb un caramel per descarregar la tensió; el gest transmet agressivitat. I més si el complementes, com va fer, serrant els llavis (indica ira reprimida).

Notícies relacionades

Així com que el dia del judici el vam veure amb una camisa blanca, per abandonar Brians 2 va vestir un suèter de coll alt blanc sota una camisa negra. Des de Felip II, quan la cort va tenyir tota la seva roba de negre (poder ocult), el blanc a punys i coll es va mantenir obligatori per demostrar que l’ànima continuava sent pura. El consell indumentari com a part de la defensa és efectiu però no original, ja que té cinc segles d’aplicació a l’esquena.

Tampoc descarto que la postura de Dani Alves a la sortida de presó hagi seguit també la recomanació de la seva advocada o d’un familiar amb la intenció de donar a entendre que no reconeix el delicte pel qual ha sigut condemnat i, per tant, no té res de què avergonyir-se. Ara bé, la innocència no és contrària a la humilitat. En canvi, aquesta actitud fanfarrona i reptadora encara et presenta, si això és possible, com a més culpable.