Santes i màrtirs per explorar la feminitat reprimida

La inspiració pictòrica, en blanc i negre, de Madonas y putas (Garbuix Books) arrela en Caravaggio. "Cap pintor va conjugar com ell la noció de modernitat amb l’expressió de la violència", afirma l’autora de còmic, il·lustradora i cineasta francesa Nine Antico (1981). El color només apareix a la portadella dels tres capítols. "Són com un teatre de l’horror que evoca els guinyols sicilians." I el vermell, en punts estratègics, "evoca la sang". Si a més s’hi afegeixen escenes fantasmals i relats macabres però reals, en catacumbes napolitanes, on les dones veneraven en altars cranis de morts fa segles, podria semblar que el còmic d’Antico és una història gòtica de terror. Sí i no. També hi ha màfia, religió, sexe i mort. I, al centre, violència contra les dones.

Les tres protagonistes es basen en els casos reals de tres dones de la Itàlia del sud del segle XX i adopten els noms de sengles santes sicilianes torturades: Ágata, Lucía i Rosalía. Totes són màrtirs i les seves històries s’entrellacen en un puzle de destins tràgics marcats "per la sexualitat", apunta Antico, i "la mirada tan masculina de la societat". "D’una banda ens veuen marededeus i, de l’altra, prostitutes". "A les dones sempre se les sanciona, se les castiga, ja sigui perquè no exploten la seva sexualitat i disfruten i practiquen sexe, o perquè opten per l’abstinència", lamenta l’autora francesa, de pare italià.

Madonas y putas, nominat a Angulema, s’ancora al Palerm de 1911, en el cas real de l’Ágata, enviada pel seu pare a un sanatori per allunyar-la de l’escàndol de la seva mare, la comtessa Trigona, assassinada pel seu amant perquè volia tallar la relació.

Al Nàpols de la Segona Guerra Mundial, revisitat gràcies a La piel (1949), de Curzio Malaparte, on "una de cada tres dones es prostituïa amb soldats alemanys i nord-americans per sobreviure", viu la Lucía, a qui rapen el cap i marginen per ficar-se al llit amb un alemany. I a les santes Lucía i Ágata les van enviar a un bordell per prostituir-les perquè no van acceptar matrimonis concertats. "Hi ha una voluntat de dominar les dones a través de la sexualitat. Els homes són els clients de les prostitutes i molts senten culpabilitat per ser-ho i la projecten en elles, maltractant-les".

Notícies relacionades

La concòrdia i totes les altres coses

Gala González, una boda de portada... i de matisos

A Palerm, Antico va descobrir la història que li va inspirar la de Rosalía: Rita Atria, de 17 anys, va declarar contra la màfia, que la va considerar traïdora. "Es va suïcidar tirant-se per la finestra o potser ‘la van ajudar a saltar’. La màfia havia assassinat els jutges Borsellino i Falcone, que l’havien protegit i li van revelar que el seu pare i el seu germà, que ella creia que eren víctimes de la màfia, també hi pertanyien i que els havia matat el seu propi clan. La màfia i la religió tenen codis propis i sempre són els homes els que estableixen les regles", opina.

En temes de feminisme, avortament o matrimoni gai, lamenta, "Itàlia sembla aturada en el temps. Perviuen les tradicions, la feminitat està enclavada en el passat i la llibertat sexual, de dones i homes, està plena de tabús".