Integrada en el dia a dia

La IA canvia les regles del joc a la universitat: «Els estudiants aprenen amb ChatGPT, no pas malgrat aquesta eina»

Els campus aposten per l’avaluació contínua i els exàmens orals

També inclouen codis de bones pràctiques i sancions en cas de mal ús o frau acadèmic

Varios alumnos de la UAB, repasando apuntes en sus ordenadores antes de ir a clase.

Varios alumnos de la UAB, repasando apuntes en sus ordenadores antes de ir a clase. / Zowy Voeten

6
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Quatre anys després de la seva irrupció, la intel·ligència artificial generativa –que permet entaular converses, donar resposta a multitud de preguntes i redactar tota mena de textos de manera creativa– és una realitat en l’educació superior que ni es frena, ni se censura, ni es demonitza. Més aviat s’integra. Sota aquesta premissa, lesuniversitats públiques catalanes han incorporat la IAno només als plans d’estudi (hi ha graus i assignatures especialitzades), sinó al dia a dia a les aules. L’alumnat fa treballs, i fins i tot exàmens, amb l’ajuda de la IA, una eina tecnològica potentíssima.

Ara bé, els campus tenen mecanismes per assegurar-se que l’aprenentatge amb la IA continua sent robust. Codis de bones pràctiques; sancions en cas d’incompliment, mal ús i frau acadèmic; ús crític de la IA; foment de l’avaluació contínua i els exàmens orals, i foment de l’escolta activa a classe són algunes de les vies perquè la tecnologia d’última generació convisqui sense problemes amb l’educació tradicional. «A la universitat formem els estudiants que exerciran laboralment en un món amb IA. No és que a la facultat aprenguin malgrat la IA, sinó que aprenen amb la IA», assegura Sergi Torner, vicerector de Planificació Acadèmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

«No és el mateix un estudiant d’Informàtica, que crea IA, que un altre de Dret, que pot utilitzar la tecnologia com a potent cercador de jurisprudència»

Sergi Torner, vicerector de Planificació Acadèmica de la UPF

Fa temps que la UPF adopta la IA generativa amb dos fronts. Un, la formació intensa del professat. El segon és el paper que tenen els degans de cada facultat per decidir la implantació de la IA en funció de les característiques del grau. «No és el mateix un estudiant d’Informàtica, que crea IA, que un altre de Dret, que pot utilitzar la tecnologia com a potent cercador de jurisprudència», aclareix.

Canviar la manera de fer exàmens

Professor de Llengua espanyola, Torner reconeix que ell ha canviat la seva manera de fer exàmens. Ha deixat de proposar als seus alumnes, per exemple, fer una síntesi de tres articles amb punts de vista diferents. «És una cosa que avui no té sentit. No fa falta que ho aprenguin», assegura. Els seus nous exàmens consisteixen a fer una cosa que la IA no fa. «Per exemple, aplicar unes teories i resoldre un problema concret», destaca.

Un altre canvi que ha portat la IA és el foment de l’avaluació contínua, que consisteix que els alumnes no es juguin tota la nota en un sol examen, sinó que facin treballs i proves orals. «En el cas de la UPF, això no ha sigut un canvi, perquè aquesta és la nostra manera d’avaluar des de sempre», assegura.

Els professors decideixen

Després de dos anys formant els professors, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) permet als docents que siguin ells els que decideixin com incorporar la IA a les aules i a la resta d’activitats acadèmiques. Tot i que cada grau i cada assignatura té les seves especificitats, les premisses generals són la transparència i l’honestedat.

«La transparència significa que, a l’hora de fer una feina, els alumnes han d’explicar com han utilitzat la IA i per a què. No volem donar la sensació que és una cosa que s’utilitza d’amagat, més aviat al contrari, però amb criteri. És a dir, si la utilitzes, ho dius i defenses per què. Els estudiants poden manejar la IA com un cercador potent, un traductor o el que es vulgui. Però el resultat final del treball i la responsabilitat del que s’hi ha escrit és de cada estudiant, no de la IA», explica Ramon Vilanova, vicerector d’Estudis i Qualitat de la UAB. L’honestedat acadèmica imposada a la UAB significa que, si algun alumne utilitza la IA quan no està permès fer-ho, hi ha repercussions greus i sancions en l’avaluació de l’assignatura.

«A l’hora de fer una feina, els alumnes han d’explicar com han utilitzat la IA i per a què. No volem donar la sensació que és una cosa que s’utilitza d’amagat, més aviat al contrari, però amb criteri»

Ramon Vilanova, vicerector d’Estudis i Qualitat de la UAB

«Fa un temps que demano als meus alumnes que, cada cert temps, escriguin en una llibreta un resum de la classe amb aportacions pròpies»

Xavier Triadó, vicerector de Política de Digitalització de la UB

Els exàmens i, sobretot, l’avaluació contínua són una altra de les vies que tenen els campus per comprovar que l’aprenentatge és robust. «No s’han de posar proves perquè els alumnes repeteixin coses, sinó per comprovar què han après», respon el vicerector de Política de Digitalització de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Triadó, que assegura que, en temps d’IA, els exàmens orals han augmentat a totes les facultats.

Professor a la d’Economia, Triadó fa dos anys que fa un exercici amb resultats excel·lents: demanar als seus alumnes, cada cert temps, que escriguin en una llibreta (sense l’ajuda de cap xatbot) un resum de la classe amb aportacions pròpies. «Els serveix molt per aprendre, perquè saben que no poden estar passius», comenta. «Sempre dic als meus alumnes que utilitzin ChatGPT com un becari capaç de fer un impressionant treball burocràtic o de recopilació d’informació. Però els insisteixo que, si tot ho fa el xatbot, ells no valen res. La IA no et pot substituir», afegeix. Triadó remarca que afavorir l’escolta activa a classe creant un clima d’aprenentatge en el qual predomini el diàleg, la comoditat i la confiança per poder opinar és un altre mecanisme fonamental per consolidar l’aprenentatge de les assignatures en temps de tecnologia d’última generació.

Futurs enginyers

Si tots els campus han integrat la IA, amb més motiu ho ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), d’on sortiran enginyers que crearan noves eines d’IA en el futur. Com la resta de centres, la UPC insta el seu alumnat a utilitzar-la amb «sentit ètic i destresa» per ser «més ràpid i efectiu». Així ho explica Cecilio Angulo, delegat del rector per a la IA i membre de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligent (IDEAI) de la UPC, campus on, en determinades assignatures, es permet la IA també en algunes –no totes– parts d’exàmens.

«Educar prohibint és molt fàcil, el que és complicat és educar permetent, que és el nostre cas. Gran part de la societat ha demonitzat la IA, i això és un error»

Cecilio Angulo, delegat del rector per a la IA a la UPC

Notícies relacionades

Les proves orals i les preguntes amb resposta múltiple són altres vies excel·lents per comprovar que, en temps de xatbot, l’aprenentatge continua sent sòlid. «Ni frenem ni censurem. ducar prohibint és molt fàcil, el que és complicat és educar permetent, que és el nostre cas. Gran part de la societat ha demonitzat la IA, i això és un error. Els universitaris no ho han de saber tot, però han de saber cercar les fonts per trobar la informació. Aquesta manera de treballar forma part de les habilitats toves, que avui estan cotitzades a les empreses», admet el responsable de la UPC.

Angulo afegeix que la IA és una grandíssima aliada perquè els futurs enginyers presentin uns treballs de final de carrera o de màster molt més pulcres des del punt de vista de la redacció. És a dir, l’aparença. «El contingut i les conclusions són seves, però han rebut una ajuda a l’hora d’escriure-les. ¿On és el problema?», conclou.