L’operació Catalunya recobra el protagonisme del judici als Pujol amb la declaració de Villarejo

La declaració d’Álvarez, que, segons els apunts de Villarejo, va cobrar durant anys dels fons reservats, s’anava a produir a proposta de l’exdona del primogènit de l’expresident català, Mercè Gironès, que, junt amb ell, s’enfronta a la petició de presó més elevada. No obstant, la seva defensa va renunciar divendres passat al seu testimoni. El fiscal demana 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola i 17 per a la seva exdona; per a Josep Pujol la pena sol·licitada és de 14, alhora que l’expresident català s’enfronta a 9 anys de presó, i la resta dels seus fills, a 8 anys.

Tot i que els jutges instructors del cas Pujol, Pablo Ruz i José de la Mata, van ser extremadament curosos per evitar que la investigació es contaminés, la declaració d’Álvarez podria haver ajudat la defensa a mirar d’acreditar que tot va sorgir d’un ús malintencionat de la justícia, en el qual es va buscar actuar deliberadament contra polítics catalans; això ho contaminaria tot i portaria a declarar la nul·litat de les actuacions. En els àudios i en les agendes del mateix Villarejo hi apareix com va parlar amb la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i després, amb la que era presidenta del PP català i ara diputada a l’Assemblea de Madrid, Alicia Sánchez-Camacho, en relació amb la necessitat d’investigar polítics catalans.

Policies imputats

Dimarts serà el torn del mateix Villarejo i de l’únic condemnat per l’operació Catalunya: l’ex director adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino, a qui se li va imposar un any de presó per intentar introduir un llapis de memòria d’origen dubtós en el cas Pujol. També hi estan citats el comissari al capdavant d’Assumptes Interns Marcelino Martín-Blas, que Villarejo responsabilitza, en el que ell mateix anomena «notes internes», de pressionar i pagar 500.000 euros a l’ex CEO de la Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel per obtenir informació bancària dels Pujol.

Martín-Blas, que es va desvincular en la comissió d’investigació celebrada al Congrés dels Diputats per l’operació Catalunya, sembla que va comptar per a això amb dos testimonis més: els policies Celestino Barroso i Bonifacio Díez Sevillano. El primer va ser agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra i el segon està considerat la mà dreta de Pino. Tots quatre figuren com a imputats en la querella presentada a Andorra pels Cierco, propietaris de la BPA, per les suposades coaccions que van rebre perquè facilitessin informació de polítics catalans. És la mateixa causa en la qual estan imputats l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els que eren els seus ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.

El conseller amb intèrpret

També dimarts compareixerà davant del tribunal, per videoconferència i en qualitat de testimoni, l’actual conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler, que del novembre del 2001 al desembre del 2003 va ocupar la cartera de Medi Ambient. La seva citació, igual que la de l’exconseller Salvador Milà, que el va succeir en el càrrec, està relacionada amb l’abocador de Tivissa (Ribera d’Ebre, Tarragona), un negoci pel qual Jordi Pujol Ferrusola i la seva llavors dona, Mercè Gironès, van obtenir una plusvàlua de més de 5,2 milions d’euros. Espadaler ha sol·licitat al tribunal poder declarar a través d’un intèrpret de català.

Notícies relacionades

El tribunal que jutja els Pujol admet el testimoni de Villarejo per determinar la incidència de l’operació Catalunya en el cas

L’‘Operació Catalunya’ acapara el protagonisme de l’inici del judici als Pujol: 4 claus de la vista oral

Va ser Espadaler, com a titular del Departament de Medi Ambient, el que va signar –com a màxima autoritat de la conselleria– l’autorització mediambiental, alhora que Milà va efectuar tràmits relatius al Registre de Gestor de Residus. Les fonts consultades asseguren que es tracta d’actuacions perfectament reglamentades i taxades.

El setembre del 2015, durant la instrucció del cas Pujol, Espadaler i Milà van comparèixer davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata i van negar haver rebut pressions de Jordi Pujol Ferrusola o del seu entorn per a la posada en marxa de l’abocador de Tivissa. Espadaler va precisar que l’autorització mediambiental va comptar amb tots els informes favorables emesos per organismes «estatals, comarcals, municipals i de la Generalitat». La mateixa versió va oferir Milà, que va assegurar que a ell li va correspondre assignar el número de gestor i que ho va fer després de resoldre «un conflicte al territori» sobre el servei de l’abocador, després d’arribar a un acord entre ajuntaments i plataformes de la comarca.