Els premis de Hollywood
‘Oppenheimer’, disposada a arrasar amb tot en els Oscars
La pel·lícula de Christopher Nolan és la gran favorita de la vetllada, i la categoria més oberta és la d’actriu protagonista
El triomf de ‘La zona de interés’ o ‘20 días en Mariupol’ obririen les portes a discursos sobre crisis bèl·liques
Són moments turbulents, en el cine i més enllà, però Hollywood té ganes de celebrar. Es disposa a fer-ho en la 96a edició dels Oscars, que s’entreguen aquest diumenge al Dolby Theater de Los Angeles en una gala que per quarta ocasió presentarà el còmic Jimmy Kimmel i que aquest any ha avançat una hora la seva celebració (a partir de la mitjanit de dilluns a Espanya).
Si aquests Oscars tinguessin un gènere està clar que no seria el de suspens. La monumental i aclaparadora obra sobre el pare de la bomba atòmica que és Oppenheimer amb 11 nominacions, és total favorita per emportar-se l’estatueta a millor pel·lícula. Tampoc convé apostar a les porres contra que Christopher Nolan aconseguirà la seva primera estatueta com a director, contra Robert Downey Jr. en categoria d’actor de repartiment ni contra Cillian Murphy pel seu paper protagonista com el Prometeu modern. Tot i que si els membres de l’Acadèmia volguessin causar sensació podrien fer-ho, i pocs els posarien peròs, amb Paul Giamatti, el professor de Los que se quedan, una pel·lícula que deixarà un altre dels Oscars cantats: el de Da’Vine Joy Randolph com a actriu de repartiment.
Amb les estatuetes de guió inclinades cap a la guanyadora a Cannes Anatomía de una caída i cap a American fiction la fabulosa sàtira amb què Cord Jefferson ha debutat adaptant la novel·la X de Percival Everett, no queda en les categories més importants gaire espai per a l’impredictible. Tret d’una: la d’actriu protagonista.
Aquí tenim Emma Stone fent créixer amb tota la seva llibertat Bella Baxter a Pobres criaturas. És la poderosa dona no lligada per patrons que interpreta Sandra Hüller a la pel·lícula de Justine Triet (l’única dona nominada a direcció aquest any, on l’absència en la categoria de Greta Gerwig per Barbie ha fet córrer rius de tinta i hores de debat). Però tenim també, potser sobre tot, Lily Gladstone.
Tot i que en la història dels Oscars tres actrius més indígenes han estat nominades (Merle Oberon, Keisha Castle-Hughes i Yalitza Aparicio), la intèrpret dels pobles Blackfeet i Nez Perce que dona vida a una índia Osage a Los asesinos de la luna de Martin Scorsese seria la primera nadiua nord-americana reconeguda per Hollywood. I a la meca del cine hi ha molt per reparar per la manera en què s’ha tractat i retratat la població amb qui els Estats Units van cometre el seu pecat original.
Esperances espanyoles
Per a les dues pel·lícules espanyoles en la competició, l’aura de predictibilitat que domina aquests Oscars deixa poques esperances, tot i que ja se sap que això és l’últim que es perd, com recordava a Los Angeles aquests dies Pablo Berger. La seva Robot dreams competeix en animació amb El chico y la garza d’un mestre com Hayao Miyazaki, i amb Spider-Man: Creuant el Multivers.
Mentrestant, la gran rival en categoria internacional per a La societat de la neu de J. A. Bayona és La zona de interés. I és que, com van fer amb Parásitos els acadèmics de Hollywood han ficat l’austera i esgarrifosa mirada de Jonathan Glazer al que Hannah Arendt va denominar la banalitat del mal entre les deu candidates a millor pel·lícula.
Un triomf de la cinta britànica o el que s’espera en documental de 20 dias en Mariupol obririen les portes que a l’escenari del Dolby arribin discursos que, més enllà del cine, es refereixin a realitats fosques que avui sacsegen el món, de la guerra i la tragèdia humanitària a Gaza al conflicte a Ucraïna. I si serveix de precedent, en els Bafta el productor James Wilson va cridar a acabar amb l’"empatia selectiva" i va dir: "Ens hauria d’importar la gent innocent que maten a Gaza o el Iemen de la mateixa manera en què pensem en la gent innocent que maten a Mariúpol o Israel".
És un missatge que aprovarien els grups que busquen un alto el foc a Gaza que tenen previst manifestar-se a prop del Dolby, com han fet en altres cerimònies recents o en tot tipus de llocs i en actes polítics l’any electoral als Estats Units. Però les seves protestes seran rebudes per un dispositiu reforçat de la policia de Los Angeles, que se suma als prop de 2.000 agents de seguretat privada contractats per l’Acadèmia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Informe de la Cambra de Comerç Més de 33.000 persones a Catalunya cuiden els pares i fills i treballen
- Investigació oberta Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dos ferits de gravetat en un xoc frontal entre dos cotxes a l'N-152 a Puigcerdà
- Efectes a la Terra ¿Què són les tempestes solars?
- La planta que has de posar al costat de la dutxa per evitar que es produeixi humitat
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer