El malson de l’èxit i la fama

No és fàcil trobar noves pel·lícules que s’endinsin en els somnis de manera interessant, intentant anar més enllà de la fuga puntual i basant-se en poc més que l’ostentació estètica. La pel·lícula de Kristoffer Borgli ho fa, definitivament.

Sobre el viacrucis d’un anodí professor universitari (Nicolas Cage, magnífic) que comença a aparèixer als somnis dels altres, Dream scenario és molt estimulant en la seva manera de creuar la realitat i l’oníric.

Ho és per l’originalitat del seu punt de partida (i del gir que el succeeix). Ho és per la quantitat d’idees visuals que utilitza Borgli per explicar les fugues del món real al dels somnis (i viceversa). Ho és pel seu treball amb la narrativa i la forma dels somnis en si, alguns d’extremadament pertorbadors. I ho és perquè posa broma a l’assumpte.

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

Dream scenario no és tan brillant, complexa i ambiciosa com les pel·lícules escrites o dirigides per Charlie Kaufman, referència més que evident, però funciona en la seva representació dels laberints de la ment. Funciona i té diversos moments brillants.

No funciona tan bé com a al·legoria sobre la gestió de la fama en el present, sobre com es generen les personalitats famoses i el paper que exerceixen les xarxes socials.