Lemaitre: "Els anys 50 van ser un període criminal"

"El 1952, a França, al final de la postguerra, després d’un període difícil d’atur i inflació, les coses van començar a anar una mica millor per a tothom tret de per a les dones. Existeix la sensació que començaven a sentir-se alliberades, però quan mires la publicitat de l’època, veus que la font del seu alliberament eren objectes meravellosos a tot arreu com la rentadora, la nevera, la planxa o el congelador. No era més que una altra forma diferent de mantenir el seu servei, una manera d’ancorar-la a la llar i la cura dels fills", va recalcar ahir Pierre Lemaitre (París, 1951) a Barcelona sobre l’època que evoca a la seva nova novel·la El silenci i la ràbia (Bromera / Salamandra). "Va ser un període criminal perquè va ser quan vam fabricar l’escalfament climàtic. Una època d’eufòria, entusiasme i modernitat que va ser l’origen del pitjor fracàs de l’existència de la humanitat", lamenta el premi Goncourt.

És la segona entrega d’una tetralogia sobre una saga familiar, la dels germans Pelletier, durant els anomenats anys gloriosos de la història de França i que arriba després d’El gran món, novel·les que poden llegir-se de manera independent. Si en aquella el protagonista era el petit, en aquesta ho és la germana petita, l’Hélène, fotògrafa i periodista en un diari parisenc. A través d’ella, Lemaitre posa llum sobre un dels temes principals del llibre, l’avortament, condemnat amb dures penes de presó. "Va ser més reprimit i perseguit en la postguerra que durant la França de l’ocupació nazi amb Pétain. Als homes els interessava que les dones els donessin molts fills, és una altra forma de la dominació masculina sobre el cos de la dona. La dona havia de ser maternal. Reprimien l’avortament i, en canvi, no es posava l’accent als anticonceptius".

A aquest professor de Literatura que va començar amb 55 anys a escriure quatre explosius títols de novel·la negra, l’Hélène també li permet abordar un altre tema: com era "la vida de la dona en la feina, en el seu cas sent periodista, ofici gens fàcil per a una dona, quan s’esperava de les dones que es quedessin a casa". Eren els convulsos 50, que recorda que mentre a Espanya es vivia la dictadura de Franco, a França, amb la victòria del capitalisme, se succeïen les vagues i arribava el consum de masses.

A la novel·la, Hélène firma un article que en la realitat va escriure Françoise Giroud, futura ministra francesa. El seu títol: ¿Són netes les franceses? "Era molt agressiu sobre la higiene de les dones, deia que no es canviaven prou sovint de roba interior, però el que no deia és que llavors només dues cases de cada deu tenien bany. Era un article d’homes i la seva autora es va prestar a aquest discurs. Però després es va convertir en una heroïna de la qüestió femenina. El feminisme ha avançat molt, però encara queda per recórrer".

Un "dolent autèntic"

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

I com "una novel·la –apunta– serveix per entendre una època, si no seria una cosa inútil", el tercer tema és l’energia. "Amb l’augment de la natalitat i la població en la postguerra es necessita més. I l’Hélène ha d’escriure un article sobre la construcció d’una presa que generarà energia hidroelèctrica, però que implica inundar un poble i que els seus habitants siguin obligats a expatriar-se a una altra zona. Cobreix el periple agònic d’un poble que desapareix en nom del progrés", explica sobre una ficció inspirada en el cas real de Tignes.

Abans del Goncourt per Ens veurem allà dalt, Lemaitre va aparcar el noir per iniciar una trilogia sobre la França d’entreguerres. "No he canviat les regles ni les eines del gènere negre, només les poso al servei d’una història no policíaca. Aquí també hi ha un relat criminal, amb assassí, suspens i girs inesperats". I no li falta "un dolent autèntic", la Geneviève, ambiciosa dona d’un altre germà, perquè "com més dolent és el dolent, millor serà la pel·lícula", diu citant Hitchcock.