De la ceguesa a la Inquisició

Un pergamí del 1340 amb la flagel·lació de Crist dibuixada; hi apareixen dos botxins desconjuntats assenyalats en una inscripció com a "jueus malvats". A la mateixa sala, una caricatura de la mateixa època en un llibre on s’anotaven els préstecs concedits per un poderós jueu, Salomón Vidal de Vic: té un rostre monstruós, nas enorme, boca oberta i ulls estràbics. Un segle després, un jueu de Tortosa és acusat de trepitjar un gravat de la Pietat en ple carrer: l’estampa esquinçada, cosida, es va incloure com a prova de càrrec en un procés inquisitorial contra ell. Són tres casos on el jueu es va convertir en l’Altre i que il·lustren que "la diferència existeix, però l’alteritat es construeix". D’aquesta tesi parteix l’exposició El mirall perdut. Jueus i conversos en l’Edat Mitjana, que aterra al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins al 26 de maig amb obres, entre d’altres, de mestres del gòtic com Pedro Berruguete i Bartolomé Bermejo. La defensa Joan Molina, el seu comissari i conservador del Museu del Prado, on aquesta tardor la mostra va atraure 100.000 visitants.

Entre els segles XIII i XV als regnes de Castella i Aragó, explica, "la mirada cristiana va anar construint aquesta alteritat que va desembocar en l’estigmatització social i visual que van patir els nous cristians d’ascendència jueva" i que va culminar en la seva persecució per part de la Inquisició, creada el 1478.

"Després dels violents pogroms de 1391 hi va haver una conversió massiva de jueus al cristianisme –relata–. I les imatges es van utilitzar tant com a prova de la sinceritat d’aquests nous cristians com per acusar-los de judaïtzar i condemnar-los". Entre les primeres, una de molt "extravagant", com el Crist del cep (1400). Aquest sorprèn des d’una vitrina, ja que és una humil i petita arrel de vinya en forma de Jesús a la creu que un jueu va trobar podant la seva vinya i el va portar a la seva immediata conversió al cristianisme. El va donar al monestir de San Benito de Valladolid, va ser venerat i, al segle XVIII, tret en processó per pregar pel final de les sequeres...

"Aquella violència i intolerància segueixen molt presents avui dia", constata el comissari abans de recordar que aquesta exposició pionera en la seva temàtica, "no és sobre jueus, sinó que mostra com els cristians van definir la seva pròpia identitat a partir de com van definir jueus i conversos". De fet només hi ha tres obres d’artistes jueus, una, l’Hagadà Daurada.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

La Inquisició va convertir l’antijudaisme en "racisme, en una persecució per qüestió de sang, la sang bruta dels conversos per descendir de jueus". Però abans hi va haver espais de convivència i se succeïen els ritus jueus, com la circumcisió, en escenes cristianes. No obstant, de seguida van proliferar "imatges propagandístiques" que mostraven la ceguesa jueva per negar la naturalesa divina de Jesús amb benes als ulls, les escenes de jueus profanant icones cristianes com crucifixos o hòsties consagrades que miraculosament començaven a sagnar com a prova que eren el cos de Crist, reafirmant així la identitat cristiana.

La culminació de l’alteritat sobre el convers va arribar amb Torquemada. L’inquisidor general de Castella va encarregar a Berruguete retaules de lectura inquisitorial per a la seva seu del convent de Santo Tomás d’Àvila. Per reforçar-los, centenars d’etiquetes, les peces dels condemnats, amb el seu nom i sentència: com el Maestre Juan, cirurgià de la Corunya, "cremat per heretge" el 1490.