El CaixaForum indaga en el poder femení en l’art

Una exposició reinterpreta al CaixaForum la influència de les divinitats femenines i la simbologia del poder femení al llarg de la història a través d’escultures, papirs, monedes, amulets de sis continents provinents del Bristih Museum que dialoguen a Barcelona amb obres contemporànies, algunes de reconegudes artistes com Marina Abramovic i Ana Mendieta. Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences repassa el poder femení de l’antiguitat a l’actualitat en diverses religions i cultures per repensar què és la masculinitat i la feminitat. Fins al pròxim 16 de juny, un total de 166 peces permeten explorar quin ha sigut el paper de deesses, dimonis o bruixes des de la prehistòria fins al segle XXI.

L’obra més nova és una escultura religiosa de la deessa Kali creada expressament per a la mostra que ha entrat a formar part del British Museum, on es va estrenar aquesta mostra que abans de Barcelona ha estat a Canberra (Austràlia) i Madrid. I les més antigues són algunes de les talles de cossos femenins en marbre que reben l’espectador a l’entrada, que daten de cinc segles abans de Crist de la cultura ciclàdica de Grècia.

Estructurada en cinc àmbits temàtics –Creació i natura, Passió i desig, Màgia i maldat, Justícia i defensa i Compassió i salvació–, el visitant podrà veure peces magnífiques com una talla de Sheela-na-gig de la Irlanda medieval, amb una vulva prominent; Ishtar, la deessa mesopotàmica del sexe i de la guerra; la verge Maria, símbol de la compassió; i una escultura de Sekhmet, gran deessa mare d’Egipte, tan sanguinària com protectora amb cap de lleona. També destaca una curiosa escultura de Sedna, figura mitològica i senyora del mar per als inuit de l’Àrtic, amb poder sobre la vida i la mort, amb forma de dona i cua de foca. Però també hi ha obres d’art africà i asiàtic com una xilografia en color sobre paper de la imatge de la fetillera japonesa Takiyasha.

El projecte es va començar a gestar fa 10 anys, a partir d’una reflexió: la majoria de figures de dones en l’art no són de personatges històrics sinó figures espirituals, bruixes o dimonis. "Aquest imaginari femení permet explorar i replantejar la identitat femenina avui", apunta Belinda Crerar, responsable de desenvolupament de contingut d’exposicions internacionals del British Museum.

La dualitat d’Atenea

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

L’exposició mostra que en el budisme, per exemple, la compassió és una característica masculina, i la saviesa, femenina. També redescobreix la imatge d’Afrodita o Venus, no només com a deesses del sexe i de l’amor; convida a percebre la dualitat d’Atenea i mostra com alguns éssers espirituals transcendeixen la forma femenina. El concepte de fluïdesa de gènere es troba en moltes creences com el budisme, en què els éssers il·luminats no estan limitats per cap binarietat en la seva manifestació més perfecta.

Isabel Salgado, directora del departament d’Exposicions de la Fundació La Caixa, ha destacat el diàleg que s’estableix en la part final amb l’espectador. Cada visitant es pot posicionar, respecte a una sèrie d’atributs de les divinitats femenines: fertilitat, sexualitat, ràbia, ambició, resiliencia. El debat està obert.