Montse Tomé, sota sospita

Hi ha una gran diferència entre tenir poder i tenir autoritat. Una cosa te la donen, l’altra te la guanyes. D’aquí ve la importància de tenir figures dins d’un vestidor que tinguin un ascendent en les jugadores, ja siguin del cos tècnic o una futbolista de la plantilla. Espanya té les seves líders i aquesta Eurocopa ha deixat ben clar qui utilitza el seu poder i qui és escoltat pel valor que té dins de l’equip.

La derrota contra Anglaterra ha deixat certes persones assenyalades. Caure davant el màxim rival en una final de la competició europea entrava dins dels càlculs. Era possible i fins i tot entra dins de la normalitat en un futbol femení que ha vist com en els últims anys les angleses i les espanyoles s’han anat alternant en les entregues de trofeus. Però el que fa més dura la derrota de diumenge van ser les decisions que van decantar la balança a favor de l’equip de Sarina Weigman. L’entrenadora anglesa va superar amb escreix la seva homòloga espanyola i Montse Tomé queda molt tocada després del torneig. La seleccionadora acaba contracte aquest 30 agost i encara no és clar que la federació li allargui.

I és que la final va començar a inclinar-se a favor de les angleses en la segona part. Weigman va centrar més Lucy Bronze en el seu eix de la defensa, cosa que li va permetre una sortida de pilota i un control molt més important. Allà Espanya es va quedar sense recursos. Li va guanyar absolutament la partida a Montse Tomé, que va prendre la decisió incomprensible de treure del camp Alexia Putellas en el minut 71 de partit. Si bé és veritat que la dues vegades Pilota d’Or no acabava de sentir-se còmoda al camp, estava col·laborant amb un mig del camp que era la línia que carburava millor per a Espanya.

Canvis i decisions

En incomptables ocasions s’ha demostrat que Alexia Putellas, si està disponible, ha de ser sobre el terreny de joc. Sobretot en partits com la final d’una Eurocopa. Ja no només pel que ella pot aportar o la capacitat única que té de capgirar un partit en els minuts finals, sinó pel que genera en les seves companyes i en les rivals. El seu canvi per Claudia Pina, que ha tingut un molt bon rendiment en aquest torneig però no va trobar el tempo ni la forma per tornar a ser diferencial, va ser una manera d’assenyalar la capitana de la selecció sense motiu aparent quan Espanya encara la necessitava. I més la necessitaria en uns penals en els quals tampoc hi va poder ser.

Una altra decisió complicada d’entendre va ser l’entrada de Salma Paralluelo com a davantera centre. Futbolísticament no està passant el seu millor moment la saragossana, però per a més inri, Tomé va decidir allunyar-la de la banda, on ella aporta més a l’equip, i la va centrar com a referència en punta. Un flac favor tant a la futbolista com a l’equip, que en aquest canvi va perdre Esther González, sens dubte la millor realitzadora espanyola d’aquesta Eurocopa, en el minut 89, quan acabava d’encaixar el gol de l’empat d’Anglaterra. Espanya no va poder comptar amb la màxima golejadora de la competició i Bota d’Or del torneig. Tomé és una de les més assenyalades després de la derrota d’Espanya. El seu contracte s’acaba el 30 d’agost, d’aquí a poc més d’un mes, i hi ha cert rum-rum sobre la seva possible continuïtat. Al vestuari no estan en absolut contentes amb el que va passar a la final.

A més, el paper decebedor d’Espanya en els Jocs Olímpics de l’estiu passat a París, on va acabar quarta, ja va deixar la seleccionadora tocada, però l’Eurocopa disputada a Suïssa era l’escenari on havia de demostrar que pot liderar aquesta selecció.

Però a la final li van guanyar la partida. Els canvis no van ser encertats, algun a deshora, i ella no va proporcionar recursos a les seves futbolistes en una segona part en què es van encallar i l’elecció de les llançadores en els penals tampoc va ser adequat amb el moment de forma d’alguna d’elles.

Notícies relacionades

Ter Stegen surt de l’operació a l’esquena sense pronòstic de baixa

La marca de Kobe Bryant s’uneix al Barça en un segon equipament daurat i morat

Malgrat que aquesta Eurocopa ha deixat clar quin és el potencial d’aquesta selecció i tot el que està capacitada per fer, la figura de la seleccionadora torna més tocada de Suïssa del que se’n va anar de Las Rozas abans del torneig.

Tot i que això no vol dir que Tomé no continuï sent la seleccionadora de cara al Mundial del Brasil, ja que a la RFEF veuen amb bons ulls la seva continuïtat malgrat que al vestidor hi hagi un cert descontentament en augment. La dificultat de trobar un possible relleu és un altre argument sobre la taula per valorar la seva renovació.