Malú es llepa les ferides a l’abric dels seus fans

A rran de veure’s molt projectada als mitjans per raons extramusicals i havent patit alguns alts i baixos en la seva relació amb el públic (punxada al Palau Sant Jordi l’octubre del 2022), Malú llança en aquesta gira el missatge de buscar refugi als quarters d’hivern a l’abric del públic més fidel. Jugada justa i ben resolta, com vam veure ahir a la nit en el primer dels seus concerts al Liceu (festival Guitar BCN), recital ric en matisos i carregat d’emotivitat en aquest recorregut més o menys cronològic als seus 25 anys de carrera (que en realitat en són 26).

Per a Malú, tot va començar amb un regal d’Alejandro Sanz anomenat Aprendiz, i així va començar la sessió, amb aquest gran tema que Sanz bé podria haver-se quedat al seu dia per donar encara més llustre a l’àlbum Más (en aquella època l’home estava sembrat). Versió canviada una vegada més, amb vestigis de tempo flamenc i pessics d’electricitat.

Muntanya russa

I el doll de veu de María Luisa Sánchez Benítez, modulat al llarg d’un repertori amb formes de muntanya russa, a través de subtileses primerenques (Como una flor), pop mainstream transatlàntic (Toda, de la seva aliança amb el colombià Estéfano) i un aïllat gir llatí (Enamorada, amb dos metalls). A mesura que avançava el cançoner i la línia temporal discogràfica, cobrava forma la Malú més invasiva, la lleona de la radiofórmula, cavalcant sobre les irresistibles tornades de Si estoy loca (via medley), Ahora tú o Blanco y negro. Atenció a la guitarra elèctrica gairebé heavy de Carlos Calzada.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

I l’altra, la flamenca del seu germà, José de Lucía, que es va agrair en la seqüència apaivagada d’Oye i Todos los secretos (amb estripada vocal: "Quién me va a decir ahora si soy una santa o una pecadora"). No era aquella Malú tan sobreactuada de la gira Caos. Buscava la comunicació per altres conductes, i allà hi va haver el consignable Ángel caído, que li va compondre fa més de 10 anys un Pablo López que encara no havia debutat com a solista. Com a oradora, Malú mai ha sigut gaire sofisticada: va convidar a "un viatge" a través de "la música, els records, la passió". Va anar amb cautela: "Ja em vaig trencar el peu aquí una vegada", va dir recordant un mastegot experimentat allà fa uns anys.

Pel que sembla, Malú sembla tenir el do d’inspirar els autors perquè li ofereixin cançons que no són en absolut rutinàries: la història s’ha repetit ara amb Ausente, la peça nova del seu recent disc d’aniversari A todo sí. Un àlgid tema de Pablo Alborán digne dels seus primers àlbums, que va encapçalar els bisos amb una lletra dolguda i acusatòria que convida a traçar conjectures respecte a l’esfera privada: "Yo te levanté y eso no lo sabe nadie / Fui yo quien aguanté el eco de mi nombre en todas partes". Malú la va brodar, bolcant-se com si expliqués una cosa que encara li fa mal.