The Smile desafia Radiohead
El projecte paral·lel de Thom Yorke i Jonny Greenwood reafirma la seva vida pròpia en un arriscat segon àlbum que reflecteix la gratificació que suposa fer música alliberada de les expectatives.

En lloc d’anar fent gires pel món omplint estadis amb tours de 25 aniversari d’OK Computer, per exemple, Radiohead busca la gratificació a través de l’exploració del seu art musical. Potser, dit així, sona una mica pretensiós, però així estem: sembla que les decisions que calgui justificar siguin les mogudes per impulsos creatius, i no les altres, les comercials.
I bé, Radiohead va entrar en pausa després d’A moon shaped pool (2016) i dos de les seves cinquenes parts (Thom Yorke i Jonny Greenwood) van aprofitar després l’aturada pandèmica per crear un artefacte d’aspecte circumstancial, The Smile. Però, una vegada recobrada la normalitat, és aquest el que segueix endavant en lloc de Radiohead. Per ara. El nou vehicle ens diu que la parella ha trobat un carril d’estímuls en la seva aliança amb el bateria Tom Skinner (del grup de jazz avantguardista Sons of Kemet), la tercera pota del combo, i que li prova bé la llibertat d’allunyar-se d’una marca tan assentada com la del grup mare.
Del laboratori al món real
Wall of eyes proposa una audició arriscada, però no intimidadora: conté les seves gosadies i les seves incomoditats, però revela a la fi un acollidor cor melòdic. En comparació amb el primer àlbum, A light for attracting attention (2022), sona menys a laboratori i més a peça viscuda, i portadora d’humanitat, tot i que sigui en manera destemprada o escèptica. Disc una mica més orgànic que l’altre, arrenca amb una espècie de bossa nova lo fi en el tema titular, on Yorke ens parla del mur d’ulls per expressar la idea de soledat entre la multitud.
L’àlbum transita diversos registres sonors, amb riffs de guitarra abstractes, dissonants, obrint-se pas a Read the room i a Under our pillows, tema en el qual flota un math rock amb vestigis de King Crimson que a mig camí es torça amb vista a la robòtica del krautrock entre soundscapes electrònics. Però no és tant la recerca de plans angulosos el que caracteritza el disc com el sentiment, una cosa molt perceptible a Friend of a friend, peça en la qual Yorke canta de manera afligida sobre una senzilla base de piano a la qual se sumen percussions i cordes (de la London Contemporary Orchestra), amb les relacions humanes, i les màscares que utilitzem com a teló de fons líric.
El punt àlgid el posa Bending hectic, escalada a l’Everest (o als Alps italians, on veiem Yorke derrapant per carreteres muntanyoses a tota velocitat i a punt de perdre el món de vista), al llarg de vuit minuts de crescendo majestuós amb reminiscències d’A day in the life, dels Beatles. Cançó catedralícia, símbol d’un àlbum en el qual els tripulants de The Smile troben l’estímul i el plaer sentint-se alliberats d’allò que creuen que el món espera d’ells.
- Alcalde amb una missió Albiol s’atrinxera en un carrer de Badalona per avortar l’ocupació d’un pis
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- Transport públic Un veí de Sant Andreu exigeix traslladar una parada de l’H6
- FUTBOL El vestidor del Reial Madrid es cansa de Vinícius: «No perdrem ni un segon més amb ell»
- Salut Els mals hàbits disparen la inflamació crònica, una epidèmia silenciosa relacionada amb el 50% de les morts
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Entrevista Ábel Bereményi, antropòleg: «La mobilitat social té un cost social i emocional molt cruel per al poble gitano»
- Successos Detingudes dues prostitutes que drogaven clients per estafar-los a Barcelona
- 42,195 quilòmetres Salvador Illa completa amb èxit la Marató de Barcelona: aquest ha sigut el seu temps
- Congrés republicà Junqueras allarga la mà al PSC i Junts per aconseguir més «quotes de poder» per a Catalunya