Adeu al Comèdia amb temor sobre el seu futur

El cine Comèdia va aixecar ahir la persiana per última vegada cap a les quatre de la tarda. Les màquines de crispetes feien explotar els últims grans de blat de moro, les pantalles reproduïen les últimes pel·lícules i els nostàlgics ocupaven les butaques en què en el passat van viure moments feliços. L’històric cine, amb cinc sales, s’ha acomiadat de Barcelona aquest cap de setmana. Era l’últim cine supervivent a la zona.

Durant molts anys, moltes persones quedaven a la cantonada de passeig de Gràcia amb Gran Via per passar tardes de cine. «Tenim pena i por per veure en què es convertirà», expressaven algunes barcelonines que van voler acomiadar-se del lloc. «Ho sentim molt perquè és la història de la nostra vida», apunta una de les persones que es van acostar al cine per acomiadar-se’n.

Tot i que el cine no va esgotar les entrades, l’afluència a totes les pel·lícules va ser generosa. «Pel que fa a la cultura s’estan fent les coses molt malament. A cap altre país, un cine així no tancaria mai», criticava el cinèfil Albert Artés.

Futur incert

La història del Comèdia s’explica a través dels seus treballadors. Paqui Moreno, la netejadora del Comèdia, fa 30 anys que treballa a les sales. «Tot va canviar a partir de la covid. Em fa pena perquè abans era casa meva, però ja no ho és», expressava amb tristesa. Com que ella pertany a una empresa externa de neteja, el seu futur queda en l’aire. Mentre que els seus companys seran acomiadats i rebran una indemnització, ella no sap on haurà d’anar a treballar aquest mateix dilluns.

Per la seva banda, Víctor Baldoví, projeccionista al Comèdia des de 1997, feia temps que visualitzava el tancament dels cines. De fet, ell mateix va escriure un guió en el qual imaginava que unes sales abaixaven la persiana i tots els treballadors es posaven en vaga per impedir-ho. En aquest cas, els integrants del local del passeig de Gràcia no preveuen tancar-se a l’interior per impedir que tanqui. Malgrat el seu comiat, Baldoví assegura que els cines han continuat funcionant i reunint públic durant tots aquests anys.

La història del projeccionista amb la sala va més enllà de la seva implicació professional. Va començar a acudir al Comèdia per una noia. Ella sempre acudia al mateix cine i les papallones a l’estómac el van empènyer a acompanyar-la. Sempre s’asseien a la mateixa butaca: la tercera fila de la sala 1. «Jo deia: ‘És molt a prop, no veig res’. Però per amor aguantes». Aquestes cites es van acabar convertint en una bonica relació.

Edifici històric

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’arxivament de la segona causa contra Shakira

Carlos Hipólito brilla a ‘Burro’

L’edifici va ser construït entre 1887 i 1890 per convertir-se en la residència particular del polític i empresari Frederic Marcet, el palau Marcet. Després de la Guerra Civil, el 1941, es va adaptar a Teatre de la Comèdia, amb platea i dos pisos de llotges, amb capacitat per a 1.246 espectadors. El 1960 va renéixer com a cine, conservant gran part del seu aspecte fins que la demanda el va obligar a optimitzar el seu espai i obrir noves sales.

Los que quedan, A fuego lento, Aquaman y el reino perdido, Ocho apellidos marroquís i Napoleón han protagonitzat la cartellera final del Comèdia. Però la pel·lícula que ha tancat les portes del cine per sempre ha sigut Wonka, a les 21.40 hores. Igual que Willy Wonka va somiar algun dia obrir la seva botiga de xocolata a les Galeries Gurmet, el Comèdia va ser el somni d’algú fa molts anys. El projector s’apaga, però els moments compartits a les seves sales viuran per sempre en la memòria de tots els barcelonins.