Records d’Esther Vallés, l’autora de ‘Ciutat podrida’

Esther Vallés (Barcelona, 1958) llegia Rimbaud, Baudelaire i Paul Bowles; escrivia poesia, i treballava de secretària. La revista Star va publicar un dels seus poemes. No ha tornat a publicar. Com una adolescent "romàntica i melancòlica", es recorda ara. Amb freqüència anava a buscar una amiga que treballava a les oficines de l’empresa de maquinària, accessoris i recanvis per a la indústria automobilística Harry Walker, a l’avinguda de la Infanta Carlota (actualment, de Josep Tarradellas). La fàbrica de la companyia era al passeig de Valldaura i els seus obrers van protagonitzar una sonada vaga de 62 dies a cavall del 1970 i 1971. En una ocasió, l’amiga de Vallés va sortir de la seu de la Harry Walker acompanyada per Miguel Ángel Sánchez, Morfi Grei de nom artístic, que també treballava allà. El cantant de La Banda Trapera del Río, recentment mort, va dir que tenia un grup. Vallés va dir que escrivia poesies. Morfi li va demanar que li’n passés algunes, a veure si podia cantar-les. Eren a la vorera, sota les oficines de la Harry Walker.

Vallés va veure actuar La Banda Trapera del Río per primera vegada al Mercat de les Flors, el 1976. "Portaven bates buatinades i feien sobretot versions, per exemple de Popotitos", al seu torn una versió en espanyol de Bonie Moronie, de Larry Williams, a càrrec del conjunt mexicà Los Teen Tops.

Estil eivissenc en un descampat

Més li va impactar a Vallés, filla del benestant Sant Gervasi, la primera visita al local d’assaig de la Drapaire, a Sant Ildefons, barriada coneguda com la Ciutat Satèl·lit, a Cornellà de Llobregat. A la parada de metro de Sant Ildefons, L5, va arribar pràcticament sola al vagó. "Tothom havia anat baixant abans", diu. Vestida de blanc a l’estil eivissenc i amb una llarga melena negra, va esperar a la boca del suburbà, com li havia indicat Morfi. El vocalista va arribar acompanyat d’uns companys i junts van anar fins a "una espècie de barraca aïllada". Era el local d’assaig. Vallés va tenir la sensació que Morfi havia donat instruccions al grup i al seu seguici que no es passessin gens amb ella.

Sol interpretar-se que Ciutat podrida al·ludeix a Barcelona. L’autora de la lletra de la cançó, ningú més que Vallés, explica, no obstant, que la va escriure amb la Satèl·lit al cap. La ciutat podrida no seria, doncs, la burgesa capital catalana, sinó el "descampat amb grans blocs de pisos" que va descobrir. Tot i que les cançons estan perquè cadascú les entengui com millor li sembli. "¡És guapíssima!", va dir Morfi de la lletra. La lectura de Descampados (2023), de Manuel Calderón, va tornar Vallés a aquest territori "enfangat i sense cap servei".

Vallés manté una relació estranya amb Ciutat podrida. En el primer concert en què va escoltar la Drapaire tocar-la li va semblar "molt potent". En actuacions posteriors, la va estressar la reacció del públic, que "saltava i la corejava com boig". En l’exposició L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70, al Palau Robert, on sonava la cançó, va tornar a resultar-li enutjosa. "Em va fer vergonya, una vergonya infantil". Per timidesa, no pas perquè la repudiï.

Sodoma i Gomorra al parc Güell

En una única ocasió Vallés va pujar a l’escenari amb la Drapaire. Va ser a la festa del PSUC al càmping La Tortuga Ligera, el 1977. Portava una armilla amb serrells i Morfi li va dir que semblava una cantant folka i la va animar a afegir-se una estona a l’espectacle. "Vaig tocar la pandereta, vaig fer cors i em vaig divertir". No així en les Jornades Llibertàries del parc Güell, el mateix any. De moment, a la furgoneta de la Drapaire es va trobar el bateria Raf Pulido cardant amb una dona. I després, des del backstage, va tenir vistes privilegiades d’escenes dignes de Sodoma i Gomorra. Fins i tot Nazario ha reconegut que les Jornades Llibertàries van ser una saturnal de categoria. El cas és que Vallés es va posar a plorar. "Morfi es partia", diu.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Entre Morfi i Vallés hi va haver "una amistat molt bonica i dolça". Una mica com La dama i el rodamon. "L’home amb els pantalons de la Coca-Cola", li deia el pare de Vallès a Morfi, que l’anava a veure al domicili familiar. El senyor Vallès es referia a la cèlebre peça estampada amb el logotip del refresc que Morfi lluiria al Festival Punk-Rock de l’Aliança del Poblenou, el desembre del 1977. Vallés recorda Morfi cantant-li Mis manos en tu cintura, d’Adamo, a la seva habitació un dia que no estava bé.

Ciutat podrida va aparèixer en La Banda Trapera del Río (1979), el primer àlbum de la formació. Ja en solitari, Morfi Grei va gravar una altra lletra de Vallés, La losa, tema elegit com a single del minielapé Aliento de noches (1984). Vallés es va anar distanciant de Morfi a mesura que aquest s’endinsava en el costat salvatge. Ciutat podrida és una cançó tan poderosa que Fetus la va interpretar, amb la col·laboració de Crim, a la Sala Apolo el 21 de desembre passat. Quaranta-cinc anys després de ser gravada, encara retruny.