Ventura Pons planejava dur al teatre una obra de Baulenas

Tot i que la salut no l’acompanyava, Ventura Pons continuava pensant en projectes artístics. L’autor Lluís-Anton Baulenas, de qui va adaptar dos títols al cine, estava treballant amb ell en una adaptació diferent. "Ventura Pons volia portar al teatre la meva obra La vostra Anita (Bones obres), que ell mateix ja havia convertit en pel·lícula fa anys", va explicar el dramaturg. "Havíem treballat en el text, que tenia alguna cosa del guió de la pel·lícula Anita no perd el tren. Però dubto que després de la seva mort pugui ser un projecte que sigui viable".

El cineasta català va morir dilluns als 78 anys deixant una prolífica obra. El funeral en memòria del director, productor i guionista emblema del cinema català dels anys 80 i 90 es fa avui a les 12.00 hores al tanatori de les Corts de Barcelona.

A Baulenas, guanyador del primer Premi Santa Eulàlia 2023 amb una novel·la ambientada a la Barcelona del boom immobiliari del 2003, li hauria agradat tornar a treballar amb Pons. El director també va adaptar altres novel·les seves: Amor idiota i Àrea de servei.

"El cap li funcionava molt bé i tenia moltes ganes de tirar aquesta obra endavant", assenyala. Admet que li ha tret molt partit a La vostra Anita (Bones obres). Va néixer com a novel·la, però l’ha vist convertida en film protagonitzat per Rosa Maria Sardà i José Coronado, i després la va acabar convertint en un monòleg teatral. "Pons rumiava qui podria fer-ho. Si algú de l’entorn del director conegués el projecte i hi estigués interessat, seria fantàstic portar-lo a terme. Però dubto que es pugui fer perquè es tractava d’una cosa molt personal".

Del cine al teatre

"La intenció de Pons era fer una adaptació de la pel·lícula al teatre", recorda Baulenas. L’autor compta a les seves obres amb protagonistes femenines, dones independents com aquesta Anita, aquesta taquillera de cine que Pons somiava portar al teatre.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Va adaptar també novel·les de Quim Monzó (El perquè de tot plegat), Jordi Puntí (Animals ferits) i Ferran Torrent (La vida abismal) i textos de dramaturgs com Josep Maria Benet i Jornet (Actrius), Jordi Belbel (Carícies) i Lluïsa Cunillé (Barcelona, un mapa).

La Filmoteca va anunciar un homenatge pòstum al director d’Ocaña, retrato intermitente, i l’Acadèmia del Cinema Català, que li va concedir el Gaudí d’Honor el 2015, va dir que la seva figura serà recordada a la gala dels premis Gaudí.