Actrius unides contra l’estigma de la menopausa

Les intèrprets catalanes Sílvia Abril, Pepa López, Silvia Marsó, Laia Marull, Vicenta Ndongo i Vicky Peña participen en l’exposició ‘Metacícliques’. La nova paraula elimina les connotacions negatives de la menopausa i planta cara a la discriminació per edat.

Actrius unides contra l’estigma de la menopausa

ALBA GIRALDO

3
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

Les dones de més de 50 anys ja no són menopàusiques, ara són metacícliques. Aquesta nova paraula fa referència al trànsit vital i estigmatitzat pel qual passen totes elles a partir dels 50 anys i pretén trencar amb el sentit pejoratiu de la menopausa. A través d’una exposició fotogràfica que compta amb les actrius catalanes Sílvia Abril, Pepa López, Silvia Marsó, Laia Marull, Vicenta Ndongo i Vicky Peña, les intèrprets reivindiquen l’edatisme després de veure reduïdes les ofertes de feina al món audiovisual amb el pas dels anys.

La creadora d’aquesta nova paraula és Lydia Zimmermann, directora, actriu, artista i activista que, de la mà de Queralt Reig (Ralda World), Sandra Forn (Films de l’Orient) i Teresa Enrich (Productions Link-Up), ha posat en marxa aquest projecte multidisciplinari, que també compta amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Es tracta d’una campanya de sensibilització a través d’una exposició fotogràfica i un vídeo amb les actrius participants.

"El metacicle és l’etapa vital en què ens trobem les dones quan se’ns en va la regla. És anomenar una realitat de la vida i desestigmatitzar-la", explica Zimmermann, la directora del projecte, que aclareix que la paraula no pretén ser "reivindicativa", sinó "inventiva". "Sembla que quan entres en la menopausa, com a dona ja no existeixes, però encara tenim molt per donar", apunta la productora Reig.

Les metacícliques busquen eliminar l’estigma que s’amaga darrere de la paraula menopausa. "L’important d’inventar una paraula com aquesta és fer una revisió del llenguatge. Està bé eliminar coses que tenen un caire pejoratiu per a les generacions futures. És un cicle de la dona molt important i ha de tenir un to positiu", exposa l’actriu Pepa López. Així mateix, Laia Marull apunta que el problema "no és la paraula, sinó l’etiqueta que li poses". "Si canvies la paraula ja és un bon camí, però si l’etiqueta penjada continua sent la mateixa, no serveix de res", afegeix.

Amb aquesta exposició, les actrius reivindiquen l’absència de personatges per a elles en el món de la interpretació a partir de certa edat. "No hi ha bons papers per a dones de la nostra edat al món audiovisual", denuncia Marsó. Per la seva banda, Marull també confessa haver passat per pauses prolongades de treball que han coincidit "amb una certa edat".

"Les dones passen de joves i guapes a desaparèixer en el cine", exposa Reig. "T’adones que no tenen papers protagonistes, sinó que queden relegats a la mare d’algun dels personatges, la sogra o la bruixa. ¿Per què no hi pot haver papers complexos com les dones que estan al carrer?", qüestiona.

L’exposició compta amb 12 retrats a les sis actrius catalanes (dos per a cada una). El primer amb la cara rentada, sense màscares ni personatge, i el segon neix d’una pregunta: ¿quin personatge t’agradaria interpretar i ningú està escrivint? A partir de les seves respostes, sorgeix el retrat del personatge imaginat, com un fotograma d’una pel·lícula existent, que obre un món de possibilitats perquè les intèrprets puguin deixar volar la seva imaginació.

Personatges imaginats

Notícies relacionades

Abril s’ha convertit en l’actriu María Casares; Marull, en una prostituta del club Bagdad del Raval; López, en una directora d’orquestra i mare; Ndongo, en una ballarina, cantant i activista pels drets de les persones negres; Marsó, en una cantant de carrer; i Peña, en la poeta polonesa Wisława Szymborska.

"Tots els personatges han sortit de la nostra creativitat amb Lydia, cap és imposat. Per tant, són personatges que no tenen un passat, però poden tenir un futur", explica Marsó. El seu personatge és una dona que, després d’anys treballant, s’adona que la seva passió és la música i ho deixa tot per anar-se’n a cantar a la plaça Catalunya de Barcelona, envoltada de coloms. "M’agrada la metàfora i el simbolisme dels ocells amb ales, el començament d’alguna cosa", apunta la mateixa intèrpret. n