Les samurais són guerreres

"Als antics camps de batalla del Japó s’han trobat un 30% de cadàvers de dones. No vol dir que totes fossin guerreres, però sigui com sigui van ser allà i van intentar defensar-se. No obstant, han sigut completament invisibilitzades per la història", confirma el francès Benjamin Lacombe (1982), que per aquesta raó ha volgut visibilitzar aquestes dones transgressores, rebels i oblidades a Historias de mujeres samuráis (Edelvives), un cuidat volum marca de la casa d’un dels millors il·lustradors europeus, que firma de nou amb textos de Sébastien Perez (1975).

"Tomoe Gozen, per exemple, va ser una general samurai que va comandar exèrcits de 3.000 homes, una estratega militar que va guanyar batalles molt importants, fins al punt que altres samurais volien matar-la perquè la temien. I va ser de les úniques a les quals van permetre utilitzar la katana –continua Lacombe, de visita a Barcelona–. En canvi, no hi ha pràcticament textos que parlin d’ella. Només se’n parla en quatre línies a l’epopeia del Cantar de Heike, que tracta de grans batalles. A altres samurais homes que van ser molt menys rellevants els dediquen capítols sencers". Tomoe Gozen és una de les set dones que reivindica en set relats inspirats en elles, escrits per Perez i bellament il·lustrats pel parisenc.

Els dos autors, un tàndem ja veterà amb títols com Genealogía de una bruja o L’herbari de les fades, Frida o La millor mare del món a la seva esquena, també firmen una altra novetat conjunta, La infancia de los malvados, villanos y maléficos (Edelvives), un àlbum en el qual imaginen, no sense ironia, com eren i què els va passar quan eren nens al capità Garfi, el Dràcula, Baba Iagà, Malèfica, Barbablava o el Llop Ferotge... En total una vintena de futurs malvats amb uns textos i retrats que intenten respondre "si un dolent neix o es fa" i porten a "reflexionar sobre la maldat". "N’hi ha alguns que es rebel·len o que es vengen del que els va passar de nens. Cada un està condicionat per les seves circumstàncies. Alguns neixen dolents o es destrueixen des de molt petits, d’altres són maltractats per la vida. En canvi, d’altres són dolents segons el punt de vista, com Shere Khan, el tigre d’El llibre de la selva".

Fantasma japonès

Lacombe, que s’ha acostat a la cultura japonesa, que el fascina, en cinc títols anteriors, entre els quals Espíritus y criaturas de Japón, Historias de fantasmas i Madama Butterfly, recorda que el seu primer llibre, L’esprit du temps, que va fer amb 19 anys, "ja tractava d’un petit fantasma atrapat en un temple japonès i que per fugir es reencarnava en el cos d’un samurai". Però admet que és una societat tradicionalment "patriarcal". "Veus la imatge de les dones, moltes com a geishes, delicades, submises, seductores i complaents. Però no hi ha textos de les que es van empoderar i van prendre les armes per rebel·lar-se per decidir el seu destí, a les quals els homes van imposar els seus dogmes", lamenta l’il·lustrador. Només algun llibre, assenyala, on un home ve a dir que s’haurien d’haver quedat a casa. Per això, per documentar els textos sobre dones samurais, van acudir a l’historiador i especialista Matthias Hayek, que en firma el pròleg.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

A Lacombe el va emocionar en particular la història de dues germanes venjatives. "Són nascudes en el si d’una família pobra i desestructurada, amb un pare maltractador. Una es rebel·la i fuig buscant una nova vida i es fa geisha. En mostrem la batalla interna entre construir-se una nova identitat i renunciar a les seves arrels". També rescaten les figures de l’emperadriu Jingu, que al morir el marit va regnar i va dirigir campanyes militars amb èxit, de Kaihime, entrenada pel pare i després entregada com a trofeu a l’enemic. "O de Nakano Takeko, una història de sororitat –apunta–. Com que no la deixaven entrar a l’exèrcit va crear la seva pròpia armada de dones per combatre".

Una cita de Simone de Beauvoir obre el llibre. Alerta que no s’han de donar mai per segurs els drets adquirits de les dones. "Perquè en qualsevol moment, com ara que som de nou en època de guerres i d’imposició de religions i dogmes, veiem que poden ser qüestionats i reduïts, igual que els d’altres col·lectius que són discriminats, com ara els homosexuals –adverteix–. La lluita de les dones és la de tota la humanitat"..