El sector de l’ibèric pressiona perquè el Japó i Mèxic no es tanquin als seus productes

La crisi de la pesta porcina africana (PPA) que afecta Catalunya des de finals de novembre té més que intranquils els productors de carn de porc i altres derivats d’aquest animal. Sobretot perquè la mera notificació de la presència del virus a Espanya ha suposat el tancament de fronteres dels països de fora de la UE importadors d’aquests aliments. Alguns, com la Xina, els EUA o el Regne Unit, ja han acceptat la denominada regionalització, cosa que implica que continuaran comprant porcí a empreses espanyoles, menys a aquelles situades dins del radi de 20 quilòmetres al voltant del focus de PPA (en el cas de la Xina, el veto s’amplia, això sí, a tota la província de Barcelona). El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va afegir ahir a la llista Corea del Sud, un mercat al qual només Catalunya ven 113 milions d’euros anuals de porcí i amb què s’ha arribat a un acord per continuar comerciant.

El Japó i Mèxic

Però hi ha "mercats rellevants, com el Japó i Mèxic, que han tancat les seves fronteres i que suposen en conjunt uns 1.200 milions d’euros en exportacions", detalla Jesús Pérez Aguilar, director gerent de l’Associació Interprofessional del Porc Ibèric (Asici), organització en la qual estan representades entorn d’un miler de companyies industrials i més de 18.000 empreses ramaderes. El protocol internacional marca que, davant una alerta sanitària d’aquest tipus, les compres queden suspeses durant almenys un any. I per això el sector pressiona per mirar de minimitzar l’impacte.

"En el cas del Japó, es tracta d’un país importador especialment significatiu per al sector ibèric, no només pel volum, sinó per l’alt valor afegit que representa i pels importants esforços de promoció que s’han fet aquests anys en aquest país. Precisament per això, estem seguint molt de prop l’evolució de la situació i confiem que, una vegada superat el focus, es pugui recuperar la normalitat comercial al més aviat possible", comenta Pérez Aguilar, que remarca que, per sort, "tot el producte destinat a Nadal ja estava enviat i distribuït abans del tancament". El bloqueig, doncs, "només impacta en la mercaderia futura, no en la que ja està al mercat", indica el gerent d’Asici. "Queda pendent de resoldre la situació del producte en trànsit, que va sortir d’Espanya abans de la detecció del focus, però sabem que el Ministeri d’Agricultura està negociant amb els dos països i esperem que pugui ser acceptat sense incidències", apunta.

La clau per als distribuïdors de pernil ibèric i d’altres productes curats és que "són aliments elaborats anteriorment, especialment els pernils de llarga curació, de manera que s’han de poder continuar exportant a tots els mercats, i així s’està plantejant en les negociacions bilaterals amb cada país", explica Pérez Aguilar. "En aquest moment no veiem riscos addicionals perquè els principals mercats estan salvats", prossegueix el responsable de la interprofessional. "França, Alemanya, Itàlia i Portugal –que són essencials per a l’ibèric– continuen operant amb total normalitat", afirma.

Campanyes promocionals

Notícies relacionades

«Em considero absolutament una pagesa, i a molta honra»

Catalunya declara l’emergència per la pesta porcina africana

Els productors de pernil ibèric havien marcat aquest any tres punts estratègics en el mapa mundial: la Xina, el Regne Unit i el Japó. Són, asseguren, tres països en els quals la cultura espanyola és altament valorada i als ciutadans dels quals no els importa, en molts casos, gastar una mica més de diners quan un producte és de qualitat. "I l’ibèric, això ningú ho discuteix, és sinònim de qualitat", afirma Raúl García Pascual, president d’ASICI. "El xinès, el britànic i el japonès són tres mercats pels quals les empreses que tenim associades han mostrat un gran interès i en què, per diferents raons, s’han estat fent importants campanyes de promoció i de publicitat d’aquest producte", afegeix García Pascual.

Les tres destinacions s’havien escollit com a via alternativa per donar sortida a l’ibèric espanyol després de la pujada d’aranzels per part dels EUA. "Això no significa que el sector no continuï apostant pel mercat nord-americà, que continua sent molt interessant... Significa que ateses les dificultats amb què es troba l’ibèric per arribar al consumidor nord-americà, per les barreres aranzelàries i sanitàries que imposa aquest país, els exportadors havien decidit diversificar", observa el director gerent de la interprofessional. En els últims tres anys, l’associació ha invertit en cadascun dels tres països (la Xina, el Japó i el Regne Unit) tres milions d’euros en accions promocionals i de divulgació.