Julieta desperta el ‘catalan dream’

Catalunya té ja la seva diva pop contemporània. Una jove barcelonina anomenada Julieta Gracián (22 anys), assenyalada esperança d’imponent presència i present ja, escollida per protagonitzar un catalan dream –amb aquest concepte juga en el seu exitós marxandatge inspirat en Britney Spears– que ningú sap gaire bé el que és. Però en aquesta cultura pop, el dream és sempre recórrer el camí cap al triomf, l’èxit, i, en aquest cas, cada pas és ple de raons i força, com el seu àlbum de reconfirmació 5AM, produït pels gens novells Lowlight –duo gallec que va dir que aquest era el seu treball més complet fins ara.

Amb referents com Angèle, Dua Lipa o, òbviament, Rosalía, catalana que juga en l’estratosfera artística. ¿Li pesa tot això a Julieta? "M’ho prenc molt bé, m’agrada que la gent entengui el meu projecte, cap a on vull anar i que m’acompanyin. Noto que la gent té fe en mi, i m’agrada. Vull fer d’això una cosa molt gran, em motiva molt", comenta ella, una ja exestudiant d’enginyeria que durant la pandèmia va tenir temps per desenvolupar el seu projecte. "Em vaig posar amb l’ordinador, a trobar el meu so, vaig començar a cantar més en català… I llavors vaig començar a construir la meva identitat".

Força a dojo

Això de diva ho entendrà aquell que l’hagi vist en directe, en què ofereix força, personalitat, seguretat i espectacle –potser aquí es notin els seus dos anys de classes d’interpretació–. Julieta, que avui actua a l’Apolo (van volar les entrades), no defuig aquesta etiqueta. "Tinc clar que vull fer d’aquest projecte una cosa gran, soc ambiciosa. M’agradaria que Julieta fos un projecte internacional", diu. "Vull tenir un creixement molt orgànic, no vull canviar la meva manera de fer ni el meu art per encaixar en algun lloc, vull fer-ho jo, i això és un procés més lent", explica l’artista, que es manté independent.

Una identitat, amb cançons en català i en castellà, que proposa a l’oient endinsar-se en una joventut carregada d’emocions sorgides de l’amor, sentiment universal, que transporta a atmosferes concretes que treballa conceptualment. "Amb el so creo un espai, un ambient, i amb la lletra una emoció. Per a mi és molt important que el que estigui dient, l’emoció, sigui dins d’un lloc concret", defineix Julieta, que així ho ha fet a 5AM, el seu segon àlbum, amb el qual definitivament ha atrapat públic jove, però també alguns que no ho són tant. I tot això ha de ser –gairebé sempre– ballable, una de les bases del seu projecte. "Jo ballo molt. També tinc moltes cançons tristes, nostàlgiques, melancòliques… i m’agrada fer el contrast i poder ballar qualsevol tipus d’emoció".

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

És una de les culpables del creixement de l’escena en català, una cosa que també té molt pes en la seva identitat artística. "Quan vaig buscar el meu so, em vaig adonar que no havia tingut un referent dona fent pop en català. En aquest sentit, vaig fer un esforç a traslladar una cultura que potser sempre ha sigut més internacional i traslladar-la aquí i treballar la llengua i l’estètica. I per a mi és supernormal barrejar català i castellà", explica, abans d’afegir que el català està en la seva "essència" i que "és important que sigui present".

"Quant a la llengua, no penso que tingui responsabilitat. Si vull cuidar la llengua ho faré d’una altra manera o ho reivindicaré d’una altra manera, però amb la música no és la relació que vull tenir", sentencia. "La música en català no és un gènere, s’ha tractat durant molts anys així, però no ho és. Hi ha molts gèneres i noies que fan pop, trap… I això enriqueix molt la música que s’està fent en català", reivindica.