¿Com serà el ‘Cachitos’ del 2043?

Ni tan sols el desesperat recurs de burlar-se d’un mateix va salvar Efecte Collins de la pira. El meritori programa de TVE-Catalunya, el nom del qual al·ludia amb humor fatalista a les proverbials baixes audiències consignades en la història de la televisió cada vegada que apareixia Phil Collins (o això diuen), i que oferia actuacions gravades en directe, es va esfumar a l’estiu del 2022. Va seguir el camí de La hora musa, una altra bona iniciativa de Sant Cugat, que no va sobreviure a la pandèmia. I de TV3 ja ni en parlem, i encara menys de les cadenes privades.

A propòsit d’això, un dels programes de més seguiment popular sostingut, al llarg dels anys (i ja són 11), resulta ser Cachitos de hierro y cromo, que durant les nits de Cap d’Any ha arribat a anotar-se audiències de nou milions. Un espai musical, sí, que fusiona ingredients relatius a l’humor, la nostàlgia i el despiporre col·lectiu. Cachitos s’alimenta amb enginy de l’oceànic arxiu de Televisió Espanyola: cançons un dia escenificades en capçaleres històriques de fila diversa, dels contenidors generalistes Aplauso, Tocata i Rockopop als més especialitzats Popgrama, Musical Express i Los conciertos de Radio 3.

Explicar el temps actual

Gràcies que, en altres temps, es va apostar per fer programes musicals, pot existir avui Cachitos, amb la qual cosa la reflexió i la conclusió resulten automàtiques: atès el buit musical a l’actual graella, costa imaginar de què diantre es nodrirà un programa com aquest l’any 2043 o 2053. Programa o qualsevol altre format que pretengui explicar la música del temps actual, 2023, a través de registres audiovisuals propis, no de videoclips baixats del canal de Youtube.

La crisi de la relació entre la música i la televisió ja arrossega un parell de dècades llargues de recorregut. Ja a finals dels 90, un programa amb tants recursos com va ser El séptimo de caballeria, presentat per Miguel Bosé i pel que van passar personatges com Madonna, Prince, Mick Jagger, Elton John i REM, només va aguantar una temporada a La 1. A la segona, va retallar el nom, El séptimo, i va passar a La 2. No hi va haver tercera temporada.

Buscar a l’arxiu

Notícies relacionades

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

Savall reviu el Schuman líric

A TV3, queden lluny els temps del moderníssim Estoc de pop, l’audaç Arsenal, el referencial i camaleònic Sputnik. Allà, ni tan sols hi ha un Cachitos, i l’arxiu de la cadena catalana, que n’hi ha (la nostra ja té 40 anys), ha d’estar reposant en alguna catacumba.

Entrat el present segle, YouTube va suplantar els programes musicals, i a aquest canvi cal afegir-hi el debilitament de la indústria fonogràfica, que va perdre capacitat de pressionar les televisions (i de subministrar-los publicitat). És cert que el programa-contenidor de novetats avui ja no té, a l’era de YouTube i TikTok, el mateix sentit que tenia el 2003 o el 1983, i que la lògica de la competitivitat entre cadenes és implacable. Però inquieta pensar que, si d’aquí a 20 anys algú pretén fer memòria amb imatges de la realitat musical actual, haurà de rascar ben poc més enllà dels duels de rossinyols dels programes Cover night (TVE) i Eufòria (TV3).