Radiografia de la taquilla espanyola: ¿pel·lícules amb nom o èxits comercials?

Mentre els guionistes nord-americans acaben la seva vaga i les actrius i actors de Hollywood continuen gestionant el seu destí en col·lisió amb les més grans plataformes, el cine va resituant-se intentat deixar enrere períodes bastant negres quant a assistència en sales. En el cas concret de la cinematografia espanyola, les expectatives semblen bones, tot i que l’exhibició en aquest país continua sent una mica una muntanya russa, impredictible i imprevisible.

El cas ‘Campeonex’

A finals de setembre, després de la seva cinquena setmana d’estrena, ‘Campeonex’ havia superat ja els 10 milions d’euros de recaptació a Espanya, amb més d’un milió i mig d’espectadors i altres al·licients comercials com els 22 milions de reproduccions a Youtube i altres plataformes digitals del videoclip amb la seva cançó principal. L’anterior cinta de Javier Fesser amb els mateixos personatges, ‘Campeones’ (2018), que es va alçar amb el Goya a la millor pel·lícula, va ser també un enorme èxit de taquilla, amb 18 milions i mig d’euros de guanys a partir d’un pressupost de quatre milions i mig. S’ha de tenir en compte que ‘Campeonex’ ha costat més del doble que l’anterior film, però ja és la pel·lícula espanyola més vista aquest 2023, i ha superat els 7.400.000 milions de l’última comèdia de Santiago Segura –‘Vacaciones de verano’–, la segona del rànquing d’aquest any.

‘Cerrar los ojos’

 El cas de ‘Cerrar los ojos’, una pel·lícula ben diferent de ‘Campeonex’ en tots els sentits, incumbeix tant a la seva posició a les sales espanyoles com a la que ha tingut en els cines francesos, on amb comptades excepcions, majoritàries (Almodóvar, ‘As bestas’) o minoritàries (els últims films d’Albert Serra), el cine espanyol no acostuma a calar. L’última obra de Víctor Erice es va estrenar abans a França que a Espanya i va ser tota una sorpresa, ja que la segona setmana, en la qual aquest tipus de produccions foranes comencen a descendir d’audiència, només va perdre el 22 per cent d’espectadors. En ple agost, ‘Cerrar los ojos’ havia aconseguit 200.000 euros de recaptació amb només 72 còpies distribuïdes per tot França.

 No és que a Espanya s’hagin distribuït moltes més còpies, en total 101, però en el seu primer cap de setmana –es va estrenar el 29 de setembre– la pel·lícula d’Erice, de tema i narrativa complexa i una durada pròxima a les tres hores, es va col·locar en la desena posició de les més vistes, cosa que no està gens malament. La van superar produccions nord-americanes com ‘The creator’, ‘Saw X’ –hi ha franquícies que mai defalleixen–, ‘Los mercen4rios’ i ‘Misterio en Venecia’, i ‘Campeonex’ quedava en setena posició, i va escalar després a la sisena. En el seu segon cap de setmana en sales, el film d’Erice ja havia sobrepassat els 90.000 euros de recaptació.

 Els números en aquesta època queden una mica trastocats perquè els dies previs a la Festa del Cine –que es va celebrar del 2 al 5 d’octubre, amb entrades de 3,50 euros en la majoria de les sales espanyoles– descendeix una mica l’assistència a l’espera d’aquesta radical rebaixa. La comparació amb el cine nord-americà majoritari ha de contextualitzar-se.

‘The creator’

Cert que ‘The creator’, la número u a la llista, almenys fins a la setmana passada, quan va ser relegada per ‘El exorcista: creyente’, porta recaptats un milió d’euros des de la seva estrena el mateix dia que ‘Cerrar los ojos’, però aquesta costosa producció Disney de ciència-ficció realitzada per Gareth Edwards s’ha distribuït a 488 pantalles, gairebé quatre vegades més que les del film d’Erice.

‘Golpe de suerte’

 Altres produccions minoritàries espanyoles i europees s’ajusten a la realitat actual o fins i tot la superen. És el cas de ‘Golpe de suerte’, l’últim film de Woody Allen, de producció més francesa que nord-americana. La situació del cine del director de ‘Manhattan’ és tan complexa com pot ser la situació d’un home acusat d’abusos sexuals i castigat a les xarxes socials. Tot i així, aquest film estrenat igualment el 29 de setembre –on potser, convé dir-ho, es van acumular massa estrenes ‘importants’ i no hi ha tants espectadors per absorbir-les– ja porta 300.000 euros recaptats a Espanya i va figurar en la sisena posició en el rànquing del cap de setmana passat; està en unes 200 sales (11 a Barcelona), mentre que a Nova York, la ciutat natal del cineasta, encara no té data d’estrena.

‘Las chicas están bien’

 ‘Las chicas están bien’, debut rere les càmeres de l’actriu Itsaso Arana, va reportar més de 50.000 euros en el seu primer cap de setmana, cosa que és bastant acceptable tenint en compte que es va estrenar el 28 d’agost, no la millor de les dates per a segons quin tipus de cine. Ha arribat als 308.000 euros de recaptació mentre que una proposta similar, ‘Creatura’, realitzada igualment per una actriu directora, Elena Martín, i estrenada dues setmanes després, n’acumula 150.000.

Notícies relacionades

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Bon Jovi, a la recerca del torrent de veu perdut

 El que no cessa és la bona resposta davant les pel·lícules de terror, sens dubte el gènere més rendible quant a inversió/recaptació. Pot ser que siguin bones, regulars, dolentes o pitjors, però allà hi ha els dos milions que va aconseguir ‘La monja 2’ en el seu primer cap de setmana d’estrena al nostre país o els 940.000 euros d’‘El exorcista: creyente’, estrenada el divendres 6, i tot això mentre els fans del gènere acudeixen en massa al festival de Sitges que se celebra aquests dies.

 Estem molt lluny, per descomptat, del fenomen únic que va suposar aquest estiu passat el duel ‘barbenheimer’, amb gairebé dos mil milions i mig d’euros recaptats arreu del món entre ‘Barbie’ i ‘Oppenheimer’ en tot just tres mesos. Casos així es produeixen molt de tant en tant.