Excomponent d’One Direction
Louis Tomlinson, a la recerca d’identitat al Palau Sant Jordi
Guitarres elèctriques en feliç aleteig i un noi guapot, cantant pulcre i compositor de trets clàssics, assaltant aquest divendres el Palau Sant Jordi. No tot és reggaeton i trames urbanes, ni moltíssim menys, en el camp pop sub-25, i Louis Tomlinson ha agafat embranzidaf amb el seu segon àlbum en solitari, ‘Faith in the future’, conjurant el terrible pecat d’haver sigut membre d’un grup per a ‘teenagers’, One Direction.
El britànic diu creure en el futur i, per ara, el present no el tracta malament. Si el març del 2020 va obrir a Barcelona la seva primera gira mundial omplint de gom a gom Razzmatazz (va ser l’últim bolo a la sala abans del tancament pandèmic), aquest cop va apuntar al Sant Jordi, tot i que sense aconseguir omplir-lo (12.000 assistents, segons la promotora Live Nation).
El món del fan
¿Què té Tomlinson? Doncs una empenta pop-rock funcional, aliena a la innovació (mai ha discutit l’ascendent brit-pop) i cançons amb tornades molt marcades que apunten al ‘top 10’. Amb ocasionals formes d’himne, com ‘The greatest’ (que firma amb James Vincent McMorrow), mirant de reüll a Imagine Dragons sense arribar al seu objectiu. Aquest tema està dedicat al motivadíssim món del fan: «Junts, som el més gran / Mai tornarem a passar fred», va cantar ell, ben acompanyat pel cor espontani del Sant Jordi, en una estrofa que hauria fet seva Scarlett O’Hara. Incitació a la gresca: «‘Barcelona, scream!’» (¡crideu!).
Posada en escena sense ingredients remarcables, amb leds, vídeo i una mica de pirotècnia, centrant el focus en el noi cantaire i alhora donant imatge de banda. Però Harry Styles, el seu excol·lega ‘directioner’, sense ser tampoc un explorador musical, té un repertori molt menys lineal i més ric en relleus (i bones cançons). El repertori va estar molt dominat pel nou àlbum (14 dels 22 temes de la nit), si bé es van colar repesques del primer, com ‘Walls’ (peça amb un coautor anomenat Noel Gallagher, i es nota), així com l’encara no gravada ‘Copy of a copy of a copy’, l’eficaç ‘hit’ primerenc ‘Back to you’ (que va gravar amb Bebe Rexha) i un parell de ‘covers’, ‘505’, d’Arctic Monkeys, i ‘7’, de Catfish and the Bottlemen. I completant el quadro, sengles mencions a One Direction, ‘Night changes’ i ‘Where do broken hearts go’, que van despertar udols a la pista.
El present va parlar per boca de l’impetuós ‘Paradise’ i el vagament ‘funky’ ‘Written all over your face’. I la carta més triomfant, ‘Out of my system’, peça de guitarres postpunk una mica a l’estil Franz Ferdinand, que va apuntar el missatge a favor de viure de pressa i intensament. Balanç temperat per aquest ídol a la recerca d’una identitat que marqui amb rotunditat la diferència.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El tauler polític Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya
- Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs
- Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense
- ‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat