Jordi Évole: «Josu Ternera m’ha decebut, vaig pensar que seria més conciliador»

Inevitablement, la polèmica suscitada per l’esmentada carta i per la censura preventiva que en ella s’exigia adduint que el documental oferia un «emblanquiment» de la imatge de Ternera ha protagonitzat bona part de la trobada que Évole i el també codirector Màrius Sánchez han mantingut amb la premsa. «Entrevistar no és blanquejar. Si [els signants] han arribat a la conclusió que hem blanquejat Josu Urrutikoetxea és que no ens coneixen; si ens situen al costat de l’esquerra abertzale, és que no saben qui som», ha assegurat Évole. «Tenim una ciutadania molt formada, que no necessita que ningú els digui quines pel·lícules han de veure i quines no poden veure». Segons Sánchez, «el verb blanquejar s’està utilitzant massa, i molt malament».

«Interès informatiu indiscutibe»

Notícies relacionades

Música "fora de moda"

Fer un reset en la indústria tèxtil des de Sarrià

La parella de directors estan acostumats a generar controvèrsia, després d’haver entrevistat figures com Arnaldo Otegi, l’etarra Iñaki Recarte i Miguel Bosé en el seu espai televisiu ‘Lo de Évole’, però asseguren que en cap moment va ser la seva intenció «arribar a aquesta roda de premsa havent generat tant soroll per endavant». Es mostren tranquils respecte a això i convençuts que «cada decisió referent al documental ha sigut molt meditada i molt discutida», afirma Sánchez. «L’interès informatiu d’una entrevista amb un líder terrorista és indiscutible, cap facultat de periodisme qüestionarà això», afegeix Évole respecte a això. «Hem volgut donar llum on no n’hi havia. És la primera vegada que un líder d’ETA concedeix una entrevista a una televisió, que ha resultat ser una d’abast mundial», explica el director en al·lusió a Netflix, que acollirà l’estrena de ‘No me llame Ternera’ el 15 de desembre. «A cap de les pel·lícules que es van produir sobre el conflicte basc al complir-se el desè aniversari de l’abandonament de les armes es va recollir el punt de vista d’ETA, i ens va semblar essencial que es conegui».

En altres paraules, indica Évole, ‘No me llame Ternera’ és producte del seu sentit del deure periodístic, i dels que consideren una necessitat de reflexionar sobre la història per dolorós que resulti. «El final de la violència no es va produir fa tant temps, i malgrat això molta gent jove ni tan sols sap qui va ser Miguel Angel Blanco; això és una anomalia. Hem de decidir si volem una societat en la qual es cridi «Que te vote Txapote» sense saber qui va ser Txapote, o una en la qual se sàpiga que Txapote va ser l’assassí de Blanco», ha aclarit avui. «Sentim un orgull absolut per haver fet el documental. «Si el dia de demà m’estigués penedint de no haver-lo fet perquè vaig tenir por, seria incapaç de perdonar-me a mi mateix».