¿Què ha dit la crítica novaiorquesa del Mago Pop?

«Les habilitats de Díaz com a mag són impecables, però l’espectacle resulta estrany com a espectacle teatral», opina Tim Teeman de ‘The Daily Beast’, que ha posat tres estrelles al xou. Considera «estrany» el ritme de l’espectacle, sense temps perquè «la il·lusió es mantingui suspesa en l’aire» i per assaborir la màgia. El sorprèn també l’«autopromoció» de Díaz en l’espectacle, tot i que, d’altra banda, destaca que «tampoc hi ha res dolent en el fet de ser tan directe amb el joc de la fama». Però critica l’excés d’«autoempoderament, autobombo i publicitat».

Alguns números van agradar més que d’altres. Per alguns especialistes de Broadway, per exemple, treure un helicòpter a escena és una cosa ja vista en ‘Miss Saigon’. I caminar per les parets i volar són trucs que també estan molt vistos.

Compte amb el gènere

Entre les pegues que li han posat alguns hi figura que el Mago Pop sol·liciti la participació específica d’algú d’un gènere determinat. Si els ultres de Vox la llegeixen, al·lucinaran. El crític de ‘The Times News’, per exemple, opina que «genera dubtes sobre la inclusió i la representació». Als Estats Units en aquests temes van per davant d’Espanya. Tot i així, considera que el Mago Pop té un potencial enorme per triomfar a Broadway i aplaudeix les seves «impressionants il·lusions». Això, sí, li recomana «refinar» les transicions i la interacció amb el públic.

Notícies relacionades

El Mago Pop triomfa a Broadway

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Frank Scheck, de la ‘New York Stage Review’, que titula la seva peça ‘El Mago Pop: màgia a l’estil de Las Vegas a Broadway’, li ha posat també tres estrelles. Fins ara el que millor l’ha valorat ha sigut Adam Feldman, de la ‘Time Out’, amb quatre.

La crítica de ‘The New York Times’ és bastant bona. Alexis Soloski va flipar amb els seus números de levitació i teletransportació, però també destaca els seus dots per als números de cartes i l’homenatge que fa a Cardini amb un número en el qual juga amb una petita bola. El que no li quadra és el contrast entre la posada en escena de l’espectacle amb direcció del Mag Lari, amb moltes llums i foc, i l’aspecte d’Antonio Díaz, amb vambes i texans, que compara amb «el típic noi que portaries a casa de la teva mare», explica. De fet el títol de la seva crítica és ‘El noi del costat amb un toc màgic’.