L’escriptora d’origen marroquí Najat el Hachmi.

L’escriptora d’origen marroquí Najat el Hachmi. / RICARD CUGAT

1
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Najat el Hachmi tenia 8 anys quan la seva família va completar el reagrupament a Vic des del seu Nador natal, al Marroc. Va créixer entre dos mons, el dels seus pares musulmans en un ambient repressor per a les dones i el de l’escola i el carrer, on percebia una possibilitat de llibertat que ella finalment es faria seva. On d’altres se sotmetien, ella es va rebel·lar, va tallar amarres –avui no es parla amb el seu pare– i va treballar com a empleada de neteja, cuinera, monitora d’esports i mediadora en assumptes d’emigració a la delegació d’Ensenyament de Vic. Paral·lelament havia estudiat Filologia àrab, s’havia enamorat del català com a llengua d’expressió i relatat la seva experiència de dona migrant el 2004 en l’assaig Jo també sóc catalana, que explorava temes tan crucials com mantenir una identitat entre dues cultures i el sentiment de desarrelament.

Notícies relacionades

El 2008, va aconseguir el premi Ramon Llull, per ‘L’últim patriarca’, una venjança literària contra el seu progenitor que adopta caires dictatorials en la ficció de la novel·la, li va donar una gran visibilitat i la possibilitat d’encarnar una figura inexistent fins aquell moment tant en la literatura catalana com en l’espanyola: el novel·lista mestís d’origen emigrant que ha sigut una important i rica realitat tant en les lletres franceses com les britàniques.

Les seves posteriors novel·les, ‘La caçadora de cossos’, ‘La filla estrangera’, ‘Mare de llet i mel’ i ‘El lunes nos querrán’ (amb què va obtenir el Nadal) i el seu treball com a columnista la retraten com una activista del feminisme, tot i que en els últims temps hagi rebut crítiques per ser considerada TERF (feminista transexcloent), terme que ella ha rebatut.