Impressionant ‘vol’ de Nathan Paulin a 70 metres d’alçada al centre de Barcelona

Aquest diumenge, totes la mirades de qui passejava per la plaça Catalunya i la zona pròxima del passeig de Gràcia anaven dirigides cap amunt. Des de primera hora del dia una doble cinta que a gran altura unia pels aires les torres de Telefónica i Generali. Són 350 metres de distáncia que Nathan Paulin va començar a recórrer amb calma quan rondaven les 20.00 hores, sortint des de l’edifici situat a la plaça Catalunya. Aquest crac del ‘highline’, l’‘slackline’ a gran altura, confia en el seu enorme talent i experiència. Practica des dels 17 anys, gairebé la meitat de la seva vida.

La seva ‘performance’ va transformar el paisatge del centre de la capital catalana. Impressionava veure’l caminant en el buit a 70 metres d’alçada. «El que em captiva de caminar sobre una corda és la concentració que exigeix. És com meditar», havia declarat aquest amant dels esports de muntanya a El Periódico uns dies abans. Els seus peus s’agafaven a una cinta de niló de dos centímetres d’ample a què també està subjecte el seu arnès de seguretat.

L’espectacle poètic i aeri del Festival Grec és una inauguració popular que ha servit per commemorar el 200 aniversari del passeig de Gràcia. La famosa avinguda es va tallar al trànsit entre les quatre i les sis de la matinada per poder instal·lar la cinta de Paulin al centre de Barcelona. I la circulació també es va tallar al centre de la ciutat a la tarda perquè el públic pogués contemplar l’espectacle.

Anada i tornada

Paulin va travessar el cel dues vegades, d’anada i de tornada, recorrent 700 metres davant la mirada al·lucinada de la gent mentre es podien sentir els seus pensaments. Arribaven a través d’uns altaveus, traduïts i doblats al català per un actor, juntament amb una composició musical.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

El funambulista considera que l’objectiu de ‘Les traceurs’, així s’anomena la poètica proposta que ha fet amb direcció escènica de Rachid Ouramdane i que ja s’ha vist en altres llocs, no és només entretenir. Aspira a fer somiar i reflexionar sobre la capacitat de l’ésser humà. Al cap i a la fi, ¿qui no s’ha trobat alguna vegada a la corda fluixa, fent equilibris per arribar a final de mes, per mantenir el rumb determinat o les conviccions? Són moltes les metàfores aplicables a aquest buit en què es mou Paulin.

Obrir els ulls i canviar l’actitud cap a la disciplina que practica, un esport nascut a les muntanyes de Yosemite (EUA) en els anys 80, que està prohibida en molts llocs, és un altre dels seus objectius. Com ell mateix ha confessat, «el més complicat no és caminar sobre la cinta sinó obtenir els permisos per poder-ho fer».