Julián i Miguel Casanova expliquen la Guerra Civil en vinyetes: «Aquest còmic també busca combatre les mentides que circulen per les xarxes»

Per afrontar aquest repte, el guionista saragossà ha comptat amb el talent de l’il·lustrador valencià Carles Esquembre i amb l’ajuda del mateix Julián Casanova, que ha participat de manera activa en el projecte. Tots tres presentaran el còmic aquest dimarts a les 19.00 hores a l’Aula Magna del Paranimf. L’acte, moderat per la cineasta Paula Ortiz, és d’entrada lliure fins a completar aforament.

«El més complicat no va ser traslladar l’assaig al llenguatge del còmic, que també. El més difícil va ser fer aquesta síntesi de la síntesi i decidir què es quedava fora, perquè de sobte ens adonàvem que una línia del llibre de Julián et portava a dibuixar dues pàgines senceres del còmic», reconeix Miguel Casanova, el còmic del qual té 160 pàgines.

A més d’acostar la història i la Guerra Civil a tots els públics –en línia amb les adaptacions al còmic que s’han fet de les obres de Paul Preston–, un altre dels objectius era intentar acabar amb les notícies falses que últimament circulen sobre la contesa. «Sí, l’obra també persegueix aquest final aclaridor del qual Julián fa gala en els seus articles i conferències. És una manera de recordar coses que sembla que s’estan oblidant. Perquè malgrat el que digui el líder de l’oposició, la Guerra Civil no va ser una baralla d’avis. I, per descomptat, no la vam perdre tots, com es plantejava en les jornades organitzades per Arturo Pérez-Reverte. Per això crec que recordar i explicar tot això en forma de còmic és una bona manera de combatre les notícies falses que circulen per les xarxes socials», remarca Miguel Casanova.

Així, sense perdre de vista el rigor històric però introduint elements de ficció, la novel·la gràfica comença i acaba al Congrés dels Diputats amb les dones com a protagonistes. En el pròleg, les netejadores de la Cambra baixa s’escarrassen al saló de plens després de la votació que va permetre exhumar Franco del Valle de los Caídos, mentre que a l’epíleg una bidell observa els trets del 23F mentre escolta un discurs sobre per què cal remoure el passat i tornar la dignitat als enterrats en fosses comunes. «Volia reivindicar aquest afany de Julián de connectar sempre el passat amb el present. Per això vam apostar per explicar la guerra no com un fet aïllat, sinó relacionant-lo amb el que passa avui dia i en qui som nosaltres com a espanyols», explica el guionista del còmic.

L’enquesta del CIS

Segons la seva opinió, tot «el rebuig que hi ha hagut a Espanya» a l’hora de parlar sobre la Guerra Civil explica algunes coses que passen actualment. Com la recent enquesta del CIS que indicava que el 20% dels joves d’entre 18 i 24 pensava que amb Franco es vivia millor. «Jo crec que això es diu més per ignorància que per convenciment feixista. Algun en deu haver, però hi ha molts més joves interessats a saber d’on venim i què és el que va passar. El més greu realment és que s’ha injuriat l’aprenentatge de la Guerra Civil i això ha provocat aquest desconeixement», incideix Miguel Casanova, que sempre ha somiat fer una pel·lícula sobre la contesa.

Notícies relacionades

Els finalistes de l’Aena de Narrativa aplaudeixen el premi del milió d’euros: «El vot de pobresa dels escriptors no ha de ser perpetu»

El poeta queno volia creure en la mort

«A mi m’encantaria portar aquest assaig al cine, però un còmic surt molt més barat», assenyala entre rialles el saragossà, que a més de guionista i professor de guió ha treballat en curts, llargmetratges i sèries. Així, per exemple, ha participat en el desenvolupament i la producció de pel·lícules com ‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar; ‘La hija’, de Manuel Martín Cuenca, i les sèries ‘El día de mañana’, de Mariano Barroso i ‘La Fortuna’, també d’Amenábar.

Carles Esquembre, per la seva banda, és un il·lustrador especialitzat en novel·les gràfiques sobre la memòria històrica, a més d’un gran admirador del treball de Julián Casanova. Entre les seves obres, destaca la trilogia de poetes republicans composta per ‘Las tres heridas de Miguel Hernández’, ‘Lorca. Un poeta en Nova York’ i ‘Los hermanos Machado’, totes publicades per Planeta Cómic. Per a ‘España partida en dos’, Esquembre ha apostat pel blanc i negre.