Avui ha vingut a (no) divertir-se a ‘El hormiguero’, per Patrycia Centeno

Tots dos van apostar per ‘looks’ informals (mostrar proximitat), però cada un dins del seu propi estil. Sánchez amb un conjunt de camisa i pantalons texans i esportives i Feijóo també amb texans però combinats amb camisa blanca, americana de cotó desestructurada i mocassí d’ant. Si al ‘denim’ obrer el socialista hi va afegir una polsera de l’Orgull, el popular es va deixar dos botons de la camisa oberta (protocolàriament i estèticament, només es descorda el primer botó) com faria qualsevol home de relax vacacional, un legionari o el mateix Santiago Abascal.

A més del públic, Sánchez pretenia seduir (convèncer) l’entrevistador. Que algú amb la planta del president del Govern central et miri als ulls pot resultar encisador; però si t’excedeixes amb el gest (que és el que va acabar passant) pot acabar semblant intimidatori... Quan mesures 1.90 has de ser extremadament subtil amb cada gest perquè els que són per sota teu veuen alçar-se una mà (per molt innocent que sigui la intenció del moviment) i s’alerten. Inclinar-te cap endavant demostra interès, però mai un ha d’envair l’espai personal del seu interlocutor si no és de la seva més estreta confiança (òbviament, amb Motos no era el cas). Recolzar la mà en el recolzabraços de la cadira en forma de quatre per fer-se encara més gran (alfa), allargar el braç i ocupar la zona de la taula de Motos per especificar que el costat del presentador era el de l’opinió publicada (i no l’opinió pública) o interrompre les preguntes per aclarir les respostes van contribuir a aquesta percepció que Sánchez volia conquistar aquell territori.

El popular, per la seva banda, va obrir més vegades la mirada (va incloure en la conversa el públic i els espectadors); tot i que va girar els ulls en blanc (descol·locat) quan es va perdre i va confondre la presidenta del Parlament valencià amb el balear... També va desviar la mirada (desgrat) quan les Formigues el van fer imaginar una futura nora podemita. Així com a Sánchez semblava incomodar-lo més el moment amb Trancas i Barrancas (braços creuats per protegir-se i això que comptava ja amb un mur de micròfons d’attrezzo i parapet pel mig), Feijóo estava més disposat a la suposada lleugeresa de les seves preguntes perquè al seu fill li apassionen les Formigues.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

El líder de l’oposició va mantenir la major part de l’entrevista les mans quietes amb l’esquerra retenint la dreta (autocontrol conservador), però també va joguinejar amb el bolígraf que tenia sobre uns folis (en l’entrevista de Sánchez no hi havia cap element sobre la taula en el qual pogués refugiar-se, a excepció de la tassa amb aigua, que no va tocar). A l’explicar un suposat anunci on el quilo de les taronges costava 0,12 euros, no va aparèixer cap gest de confusió o invenció en el líder popular. Si un està convençut de la seva pròpia fal·làcia, el gest hi acompanya.

Tant Sánchez com Feijóo es van acomiadar de Motos amb una encaixada. Però mentre el socialista va abaixar lleugerament el cap (respecte o submissió davant l’amfitrió), el popular ho va fer d’igual a igual. Perquè tot i que Pablo Motos va evitar fer servir la seva característica fórmula d’introducció als convidats amb tots dos (potser perquè era clar que aquell dia ningú havia anat a divertir-se a ‘El hormiguero’), el líder del PP sabia perfectament des de l’inici que jugava a casa. Així l’hi va confirmar a l’instant un públic entregat que tot just arribar-hi el va aclamar com a «president» i fins i tot va aplaudir a l’anunciar durant l’entrevista que eliminaria l’impost a les grans fortunes. Que ‘riquiños’ tots, degué pensar el gallec...