Política i moda
Carta als 615 espectadors de ‘Melania’
Amazon ha pagat 28 milions a Melania Trump pel seu documental, n’ha invertit 40 en drets cinematogràfics i n’ha destinat 35 al llançament. Xifres que em paralitzen i m’impedeixen que pagui una entrada de cine al plantejar-me què guanya Jeff Bezos amb això.
Passejant dissabte pel centre de la ciutat, ensopego amb un dels infinits cartells que promocionen el documental de Melania Trump. Però aquest, col·locat dins d’una marquesina d’autobús, ha sigut bandalitzat. No li han pintat un bigoti de Hitler ni han rebatejat la cinta com a Eva Braun. Han sigut molt més aguts. Senzillament han penjat a la dona eslovena de Donald Trump un segell en el qual es llegeix "deportada". Somric, capturo amb el mòbil aquesta creativitat per compartir-la a Instagram i me’n vaig pensant si he fet bé de no anar a veure el documental. Professionalment, ¿no l’hauria d’haver vist abans de rebutjar-lo? És més, ¿no soc jo (consumidora dels docus de Michelle Obama, Victoria Beckham, Meghan Markle...) el seu públic objectiu?
La pregunta em porta a un interrogant que ens van plantejar en una classe a primer de carrera: ¿què ets abans, periodista o persona? Vaig ser de les poques que vaig defensar el segon. I, tot i que em vaig acabar dedicant a la imatge i a la comunicació, no concebo l’estètica sense ètica. Melania ni em fascina ni m’interessa. No només m’avorreix com a primera dama (tot i que confesso que em divertien les seves múltiples ganyotes i gestos de menyspreu envers el seu marit ), sinó també com la suposada marca de luxe en la qual desitja convertir-se. Des de fa més d’un any, Melania s’ha dedicat a oferir-nos un relat visual personal que la diferencia del seu marit i la presenta com una gran empresària independent. Com faria Coco Chanel o Tom Ford, l’equip de publicitat de Melania ha escollit el blanc i negre per a les seves memòries, la investidura, el retrat oficial i, òbviament, el cartell del seu documental. De fet, tant en el seu retrat oficial com a first lady com en el cartell promocional de la cinta, ¿no va vestida exactament igual? Esmòquing de Dolce & Gabbana i camisa blanca. Tot estratègicament plantejat per vendre-la com una dona "poderosa" (masculinitzada amb la jaqueta i els pantalons, i feminitzada al sexualitzar-la). Perquè salta a la vista que no es tracta de consolidar el seu rol de first lady ni de promoure causes benèfiques com van fer les seves antecessores. Melania ens vol vendre el seu estil de vida (que mai podrem assolir, però que alguns sí que desitgen. Aquests són els mateixos que admiren la "trajectòria" de Kim Kardashian o Georgina Rodríguez...).
Amazon ha pagat 28 milions a Melania pel seu documental, n’ha invertit 40 en drets cinematogràfics i n’ha destinat 35 al llançament. Xifres que em paralitzen i m’impedeixen que pagui una entrada de cine al plantejar-me: ¿I quins beneficis, no només econòmics, treu d’aquest acord Jeff Bezos? Després, està el fet de saber qui és el director de la pel·lícula... Brett Ratner va ser acusat d’abús sexual el 2017 per diverses actrius i aquesta mateixa setmana va aparèixer en una fotografia assegut al costat d’Epstein, abraçat a la cintura d’una noia... I, tot i que vulgui obviar quines estan sent les polítiques del seu marit (perquè lògicament, en principi, ella no necessàriament ha de pensar, sentir ni actuar com ell), mai oblido un estilisme. Aquella parca caqui descatalogada de Zara que es va enfundar per anar a visitar un centre de detenció de menors immigrants en la qual es llegia "Realment no m’importa, ¿i a tu?", mai m’abandona quan penso en la primera dama nord-americana.
Notícies relacionadesDespropòsit inspiracional
En els tres primers dies de projecció de Melania, a tot Espanya es van comptabilitzar 615 espectadors a les sales de cine. Comprenc que per a la majoria es tracti d’una xifra baixa, però em sembla altíssima. ¿Qui dimonis ha pagat expressament i ha contribuït a aquest despropòsit inspiracional.
