La Fundació Gala-Dalí vol obrir un quart museu a Catalunya

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat aquest dimecres els resultats de l’exercici 2022, que es va tancar amb un resultat positiu de gairebé 4,6 milions d’euros, un 15% més que l’últim any prepandèmic a causa de la reducció de costos. Pels tres museus Dalí (el de Figueres, Púbol i Portlligat) han passat 817.000 persones, una xifra que encara és un 23% inferior a la de 2019, quan es va superar el milió. Per nacionalitats, els francesos continuen sent la majoria dels que els visiten (un 36%), seguits del turista espanyol (15%) i el català (10%). 

El president de la Fundació, Jordi Mercader, ha reconegut que la guerra d’Ucraïna ha tingut un impacte en la visita del turista rus (les visites han descendit un 94% des de 2019) i que entre els seus plans està animar els italians (venen un 46% menys), els americans (un 26% menys) i els coreans i japonesos, que «són molt dalinians».

¿Què fer amb els 4,6 milions d’euros d’excedents? Mercader ha confessat que la Fundació no descarta obrir una quarta seu museística que se sumi a les tres que té, però no ha volgut precisar on ni quan, tot i que sí que ha confirmat que seria a Catalunya. No és fàcil perquè tant el museu de Figueres com el castell de Púbol i la casa de Portlligat són seus amb una vinculació patrimonial explícita amb Dalí. «Són seus en què tant el contingut com el continent tenen un enorme valor i això és difícil d’aconseguir. Però tenim molta obra que no ens cap al museu de Figueres i no la tenim per amagar-la». 

Mercader reconeix que Figueres és lluny dels grans nuclis urbans i que portar els turistes allà és tot un mèrit. També que els préstecs de peces s’estan complicant. La Fundació va recuperar unes obres que havia deixat per a una exposició a Sant Petersburg només 15 dies abans que es produís la invasió d’Ucraïna i a la institució es va témer pel retorn dels quadres. La inestabilitat internacional ha fet que les primes de les companyies d’assegurances i els costos de transport es disparin. 

Entre els plans del curs que ve destaca una exposició al voltant de ‘El Crist’ de Dalí, una obra excepcional propietat del museu de Kelvingrove de Glasgow que no s’ha exposat a Espanya des de 1952, quan es va comprar. El patronat es renovarà amb dos nous membres, David Vegara (nascut a Figueres, Secretari d’Estat d’Economia amb Zapatero i avui directiu del Banc Sabadell) i Estrella de Diego, escriptora, historiadora de l’art i membre també del patronat del Prado. Tots dos han de rebre el plàcet del Rei, que és el president de la Fundació, ja que l’artista va nomenar l’Estat com a hereu de les seves obres.

¿Docusèrie a Netflix?

Netflix està interessada en rodar una sèrie sobre Dalí, però la Fundació Gala-Dalí que vetlla pel llegat de l’artista empordanès no ha donat, de moment, el vistiplau. Així ho ha reconegut el president de la fundació, Jordi Mercader, que demana prendre la decisió «amb tranquil·litat». «Si prenem la decisió no serà, en cap cas, per mercantilitzar la història de Dalí», afirma. «És molt fàcil fer un mal ús de la seva figura», ha reconegut Mercader. «Dalí va ser un artista amb un gran capacitat de monetitzar tot el que feia i que això genera, al seu torn, molta gent que intenta fer el mateix. Ens gastem molts recursos en fer que això no passi», ha resumit.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Mercader ha reconegut que els temps estan canviant i que és hora que la Fundació explori «relats nous» per «continuar al món de manera efectiva» en relació amb el feminisme i a la figura de Gala, que des de fa anys ha sigut reivindicada en multitud d’assaigs, biografies i exposicions com alguna cosa més que una mera musa, com una creadora amb entitat pròpia. Des de la Fundació reconeixen que Púbol té marge per a això i que l’exposició actual podria «remodelar-se sense perdre el sentit original de vivenda». També que Dalí és una figura «més valorada que acceptada». «Ens queda redescobrir la vida en parella de Dalí», diu Mercader, bastant crític amb la relectura actual d’altres artistes com Picasso. «No pot ser que passem de bons a dolents en un moment».

Queden pendents dos projectes amb l’editorial Taschen: l’actualització del llibre amb la seva obra pictòrica i la reedició de les memòries del mateix Dalí, ‘La vida secreta de Salvador Dalí’, avui descatalogada i publicada originalment el 1942.