Ca la Nuri celebra al Poblenou més de sis dècades a Barcelona

En una ciutat on la vida dels restaurants sol ser curta i cada vegada queden menys veterans, el clan va acompanyar la nova proposta (plena de picades d’ullet a la seva història) de l’actual Bar Nuri de la rambla del Poblenou, el barri on va començar tot. L’espai no és el mateix, però en canvi sí l’ànima. L’establiment original estava situat al carrer d’Espronceda, d’on es van traslladar el 1976 a l’Eixample (Salamero), perquè aquella cuina de carbó que funcionava a preu fet per a les seves receptes de xup-xup no era aconsellable per a la salut del patriarca.

En aquella zona, explica Ricard Noguera, segona generació, els pares van triar una fórmula més senzilla d’esmorzars, tot i que no tardarien a sucumbir a ampliar mires. Van començar a funcionar com a parada de fregits i, sense gairebé adonar-se’n, el peix era clau en la seva oferta gastronòmica, fins al punt de fer el salt a un espai més gran el 1993, el primer Ca la Nuri, a Consell de Cent, on treballar tant producte del mar els va fer saltar de manera natural a l’elaboració d’arrossos. Aquell establiment, que segueix en forma, és liderat pel seu germà Jordi.

La mateixa evolució de la Barcelona olímpica va obrir l’ambició del Ricard fins a la primera línia de mar, on recentment han renovat la concessió del Ca la Nuri mariner, davant l’Hospital del Mar. "Jo he sortit a la mare, la Núria: els pares m’han hagut de frenar sempre", fa broma. Però abans d’aconseguir l’adjudicació, l’empresari va optar per fer un pas més i apostar pel Balcó Gastronòmic del Port Olímpic per assegurar la seva ubicació al litoral. Aquesta gran aventura es diu Nuara (amb més de 600 metres quadrats), i ha suposat que finalment comptin amb dos emplaçaments amb vista al mar. Pel camí, el 2016 van obrir el Xiroi, i també sumarien l’Arrozal, amb una visió més contemporània però sense perdre identitat mediterrània, remarca.

Sent veïns del Poblenou, tenien l’espineta clavada de tornar al barri on van començar –"quan construïen la línia 4 del metro i hi havia molt moviment i fàbriques"– i recuperar aquell germen culinari, però no va poder ser a l’emplaçament d’Espronceda de la seva propietat, perquè el tenien arrendat. Així que, el 2022, es van quedar amb el que havia sigut el bar La Tertúlia i van ressuscitar el concepte original, un bar amb caliu i sabors tradicionals, al qual ara han fet un nou gir, que inclou des de la cuina fins al cartell recuperat de fa més de sis dècades i moltes fotografies a les parets que recorren tants anys de cuina de mercat.

De la memòria a la taula

Notícies relacionades

El segrest de Quini, en clau tragicòmica

La 080 estrenarà nova passarel·la al Port Vell

El desplegament empresarial ha tingut l’impuls d’una tercera generació, la Laura i el David. Precisament, la jove, que es mou entre tots els establiments tripulant el màrqueting de l’empresa familiar, va dir durant l’homenatge que la nova carta del Bar Nuri, un punt de trobada al barri amb terrassa en plena rambla, cus plats de les diverses etapes i evolucions: desfilen entrants com amanida russa amb tàrtar de gamba blanca o truita oberta amb cocotxes de bacallà al pil-pil, i bitxos d’Ibarra de bacallà al pil-pil, plats del Nuri amb receptes de sempre (del fricandó als canelons) i fins i tot tres arrossos amb producte de temporada (melós de xai amb pebrots del piquillo, de mar i muntanya amb calamars, sípia i cansalada ibèrica, i "el clàssic arròs del senyoret").

L’esdeveniment, amb clients de sempre i fins i tot antics treballadors, va ser un viatge del passat al present amb picades d’ullet a cada local del grup, en un moment en què l’empresa familiar despatxa més de mil arrossos els dissabtes i diumenges ("un 80% de clients en demanen") i en què la plantilla s’acosta als 170 treballadors. Trobar personal és, de fet, un dels principals reptes de cada obertura, assenyala. La família recorda com van arribar a tenir, durant més de 10 anys, un menú tancat de peixet o musclos, seguit d’arròs amb fideuada. I com el client català continua tenint molt pes (i fidelitat) a les seves taules.