Andrea Genovart (‘Consum preferent’): una júnior a la contradictòria Barcelona Mr. Wonderful

Andrea Genovart pensa i verbalitza tan ràpid com la protagonista de ‘Consum preferent’ (Anagrama), Alba, engoleix menjar ultraprocessat amb la seva consegüent indigestió. La jove escriptora barcelonina debuta amb una novel·la en català de la qual penja l’etiqueta ‘generacional’ i que li ha suposat el premi Anagrama. Dona jove, debutant i amb premi. Una agosarada.

Genovart treballa en el sector literari des de la comunicació, però va decidir entregar al concurs de l’editorial un manuscrit que havia anat polint els últims anys. «No vaig dubtar a presentar-m’hi perquè no confiava [a guanyar], bàsicament», comenta sobre la seva decisió. ‘Consum preferent’ circula per la Barcelona del present, una ciutat caòtica i contradictòria, i té molt de la generació de Genovart, dels joves encoratjats en una precarietat que el capitalisme tracta d’amagar amb vocabulari Mr. Wonderful (aquella botiga de regals plens de frases cursis). Un retrat de la capital moderna i puntera que cavalca a cavall de falsos autònoms. O dels júniors (paraula en creixement en l’argot laboral i present a la novel·la), els sèniors del futur llunyà.

Per situar la precarietat i el cas de l’Alba, la protagonista: ella va estudiar una cosa (filosofia) de la qual no treballa (es ressitua com a dissenyadora gràfica). La seva angoixa parteix d’allà: «Viu en una ciutat on, per exemple, tot el que són sortides culturals relacionades amb el pensament, no tenen tanta cabuda [...] No parteix del plaer, sinó d’una necessitat bàsicament de subsistència».

La ciutat

Genovart, de 30 anys, adverteix que a la seva novel·la no només hi ha elements generacionals: «No vull que caigui en aquesta dinàmica mandrosa que la gent jove, simplement per fer qualsevol cosa, fa una cosa generacional o que només sap parlar des d’un punt de vista generacional». L’autora explica que la seva protagonista, Alba, està situada com a narradora en «una realitat contradictòria i sobrestimulant» i aquesta «percep i experimenta les contradiccions de què no es fa càrrec la ciutat».

«El que la defineix és el no poder viure amb aquesta contradicció i la necessitat de resoldre-la contínuament quan, al final, el més normal és la contradicció, i tenim cert conflicte a l’hora de viure-la», exposa. I a més, apunta Genovart, «se li afegeix una demanda emocional» com identificar-se amb alguna cosa, la feina, que ja té un punt de partida «corromput», ja que molts treballen per subsistir. ¿Vostè confia que el premi Anagrama la tregui de la precarietat? Genovart riu. Riu molt. «Ni de conya», conclou.

Les interferències

A l’Alba la «travessen set pensaments alhora», cosa que queda clara en els torrencials monòlegs interiors de la protagonista. Ella i ‘Consum preferent’ tenen una mirada àcida de la realitat. I ella (Genovart) i ‘Consum preferent’ tenen una voluntat d’estil evident, que molt té a veure amb la realitat. «Per a mi l’estil és el tema», defensa l’escriptora. «La narradora viu en una ciutat caòtica, contradictòria i frenètica. Volia que el lector l’experimentés a través de l’estil, a través de la forma en què està escrit».

Des de la primera pàgina es veuen el que l’autora anomena «interferències», que són constants al llarg de la novel·la. Hi ha interferències idiomàtiques, sobretot del castellà (la família paterna de la protagonista és de Torrelobatón, a Valladolid), però també n’hi ha de registre (un correu electrònic, un ‘whatsapp’...). «És el que passa avui dia o almenys és el que li pot passar a una persona de certa franja d’edat criada, nascuda i que viu a Barcelona en aquests temps», defensa.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Així, ‘Consum preferent’ és una novel·la en català amb constants interrupcions idiomàtiques que, a més, no estan marcades, per exemple, amb cursiva. És un exercici nou que pretén mostrar una realitat innegable i que queda molt definida tot just començar la novel·la. «Això és una novel·la, ficció, i és una expressió creativa», defensa Genovart, que ha sigut lamentablement assetjada per les xarxes socials (de les quals ha decidit desaparèixer) per, precisament, la seva proposta. Per plasmar com pot parlar un català d’uns trenta anys avui. «Almenys –exposa i conclou l’autora– s’hauria de respectar el que és la llibertat creativa».

‘Consum preferent’, per cert, ara està en un entretingut procés de traducció.