Cada hora es publiquen quatre llibres a Catalunya, un d’ells en català

Cada dia es publiquen entorn de 100 llibres a Catalunya, una mitjana de més de quatre per hora. Segons dades recollides per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i consultats per l’ACN, entre el 2012 i el 2021 es van publicar 375.639 volums al país, que van situar la mitjana anual en els prop de 40.000.

Dels títols sortits de les impremtes, 95.096 estaven escrits en català, un 25,3% del total. Les dades també reflecteixen el pes del sector a Catalunya en el conjunt de l’Estat. Comptant versions en paper i digital, el 2021 es van editar 38.873 llibres al país, gairebé la meitat del total a Espanya (49%). De mitjana, de cada títol se n’imprimeixen uns 4.000 exemplars.

Malgrat aquestes grans xifres, el director de l’agència ISBN, Miguel Jiménez, constata en declaracions a l’ACN que només la meitat dels llibres publicats arriben a les llibreries. La resta són títols electrònics –alguns, duplicats dels de paper– i d’altres corresponen a publicacions de fundacions, ajuntaments, empreses o organitzacions no governamentals.

El pes de la indústria editorial catalana també queda patent tenint en compte que la facturació de venda de llibres el 2021 va arribar als 1.345 milions d’euros, un 52% del total d’Espanya. Es tracta de la millor xifra des del 2010, però encara a nivells per sota del 2007, quan la facturació va tocar sostre amb 1.662 milions d’euros, just abans de la crisi financera de fa 15 anys.

Segons consta a l’anuari estadístic del departament de Cultura, gairebé un terç de les vendes del sector al país (32,2%) van correspondre a obres literàries i un 19,7% per infantil i juvenil. Un 16,3% de la facturació va ser per llibres de text no universitaris, xifra que va augmentar fins al 43,3% si només es tenen en compte els títols en català.

Per cada tres títols publicats en castellà, un s’edita en català

D’altra banda, l’anàlisi de l’ACN també reflecteix que per cada tres títols que es van publicar en castellà el 2021 (27.069), se’n va editar aproximadament un en català (9.421). La proporció s’ha mantingut estable en l’última dècada, però és menor que la de fa 20 anys. En els primers anys del segle XXI, un 30% dels nous títols era en català, i ara ha descendit el 25% aproximadament, sobretot pel significatiu increment dels volums publicats en castellà.

La tendència dels últims anys va continuar el 2022, ja que segons dades obtingudes per l’ACN de nous llibres publicats a Catalunya i registrats en l’identificador ISBN, 5.911 van ser en català i 15.565 en castellà, mentre que els 880 restants estaven escrits en altres llengües.

En l’última dècada, des del 2013 fins al 2022, es van registrar 235.405 llibres en ISBN, un 67% d’ells en castellà, i un 25% en català. Entre les llengües estrangeres, l’anglès va sumar un 4% del total, i s’imposa al francès (1,3%) i al portuguès (0,6%).

Per sobre de la mitjana europea

En el conjunt d’Espanya, la taxa de publicació per habitant és molt més gran que països europeus com França, Alemanya i Itàlia. En declaracions a l’ACN, el secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, Pep Lafarga, atribueix la situació al fet que a l’Estat hi ha duplicitats de llibres per raó de llengua i un sistema educatiu propi que fa que cada comunitat autònoma tingui llibres de text diferenciats.«Només en català, es publiquen entre 11.000 i 12.000 llibres, als quals, si li summes els que s’editen en gallec, basc i aranès, s’arriba auna xifra d’uns 15.000 llibres més», ha precisat.

Preguntat sobre la situació del sector editorial català, Lafarga creu que té una «mala salut de ferro», amb un sistema amb poques empreses grans –que representen un 20%–, un segon grup de mida mitjana que representa un altre 20% i el 80% restant correspon a empreses molt petites, de menys de deu treballadors.

Notícies relacionades

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Les xifres responen al fet que les barreres d’entrada al sector editorial són «molt laxes», ja que amb una inversió mínima, pots fer un llibre. De fet, segons el secretari general del gremi, l’autopublicació és una realitat derivada d’aquesta circumstància, tot i que encara representi una «part petita del mercat». El que falta, al seu entendre, és aconseguir dades de lectura a nivell europeu. El llibre electrònic està estancat en el 25% des de fa sis anys, segons dades facilitades per ISBN a l’Agència.

La xifra de títols originalment en català publicats en altres llengües va arribar als 300 el 2021, segons l’anuari estadístic de Cultura, el màxim històric des de l’inici de la sèrie històrica el 2011, i va superar el registre de l’any anterior ( 242). El 2021 també va registrar el màxim d’obres que van rebre ajuda de l’Institut Ramon Llull (IRL), amb 158.