El Liceu acull una ‘Manon’ amb aires de musical

Sensual, sinistra, moderna i amb aires de musical. Així és la ‘Manon’ de Jules Massenet (1842-1912) en l’aclamada producció d’Olivier Py, que arriba al Liceu acull a partir del dia 20 amb direcció musical de Marc Minkowski i un gran repartiment. Està liderat per Nadine Sierra i Amina Edris en el primer i segon repartiment respectivament en el rol de Manon i amb Michael Fabiano i Penis Pati en el del cavaller Des Grieux. Completen el repartiment els barítons Alexandre Duhamel i Jarrett Ott en el paper de Lescaut i Laurent Naouri i Jean-Vincent Blot, que interpreten el comte Des Grieux.

Les 11 funcions previstes fins al 3 de maig estaran dedicades a la soprano barcelonina Victoria de los Ángeles amb motiu del centenari del naixement de l’artista, que va brodar del rol de Manon. Mai sabrem què hauria pensat ella d’aquesta ambiciosa producció que juga amb l’erotisme i la sordidesa, al límit entre el grotesc i el ‘burlesque’. Per Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, marca «un nou cànon», ha dit amb referència a l’actualitzada posada en escena que impacta amb neons vermells de bordells i els seus habitants, boles de vidre discotequeres i una la ruleta de la fortuna giratòria, entre d’altres.

Amor i mort

L’òpera es basa en la novel·la de l’abat Prévost ‘Manon Lescaut’ (1731), una història alliçonadora sobre una noia jove que, en una parada al seu camí cap al convent, s’enamora a primera vista del jove De Grieux i fuig amb ell a París. No obstant, l’oposició de la família, d’una banda, i les ganes de llibertat, de l’altra, fan que s’acabi deixant portar pel luxe i el gaudi de la bona vida amb acabalats homes que paguen pels seus capricis. Quan s’adona del seu error i vol recuperar Des Grieux ja és massa tard. Manon acabarà sucumbint davant un món cruel, ple d’hipocresia i avarícia.

Durant la roda de premsa al Liceu s’ha pogut comprovar la bona sintonia que hi ha entre la parella protagonista del primer repartiment, els dos nord-americans. Tot i que segur que també la tenen els del segon, ja que Amina Edris i Penis Pati estan casats. És la cinquena producció per al tenor Michael Fabiano. Per a la soprano Nadine Sierra, que va cantar ‘Lucia di Lammermoor’ en la seva última visita al coliseu, aquesta és la seva segona ‘Manon’ després de debutar en el rol en la mateixa producció abans de la covid. A més del repte vocal que suposa, Manon és per a ella «una dona que descobreix massa tard que l’important en aquesta vida no és l’aparença, els diners o el luxe, sinó l’amor».

Fabiano, que ha cantat aquesta temporada a ‘Tosca’ i va rebre la trucada del Liceu fa un mes per substituir Javier Camarena en el paper de Des Grieux, ha agraït la confiança dipositada en ell. «Camarena té un talent excepcional, però, com tot cantant, té dret a dir que no està preparat per assumir un rol. No s’ha d’oblidar que prenem decisions amb anys d’antelació i de vegades no saps què pot passar. Quan tenia 27 anys em van proposar cantar ‘Don Carlo’ als 32. I ho vaig fer. Però altres rols, com el de Manrico d’‘ll trovatore’, per exemple, el vaig haver de rebutjar perquè no em sentia preparat».

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

La història de Manon podria ser la de qualsevol noia innocent que acaba «convertida en una joguina trencada», ha recordat Minkowski. En paraules del director musical, la partitura de Massenet és «una obra mestra, l’apoteosi de la sensualitat i de l’art francès que ofereix el camí per avançar cap a Puccini», ha declarat. El compositor italià va estrenar ‘Manon Lescaut’ el 1893, gairebé 10 anys després que l’òpera de Massenet pugés per primera vegada a escena, el 19 de gener de 1884. A Espanya, l’obra del compositor francès es va estrenar el 29 de desembre de 1894 al Gran Teatre del Liceu.

Minkowski, que coneix bé l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu perquè l’any passat la va dirigir amb la trilogia Mozart-Da Ponte, està encantat de tornar a treballar amb la formació. Més enllà de la seva «flexibilitat», ha destacat la seva capacitat per «tocar lleuger i saber dialogar amb les veus». I ha lloat especialment la tasca del seu ‘concertino’, Kai Gleusteen.