El caos de ‘The morning show’

Amb tots els seus defectes, i en té, The morning show (Apple TV+, quarta temporada a partir d’avui) és una sèrie que mereix el nostre respecte sobretot per un motiu: l’atreviment de capturar el caos del present sense esperar que la pols s’assenti i la situació es refredi. "Probablement és l’únic que he fet amb el plantejament d’una missió semblant", comenta la seva productora i protagonista, Jennifer Aniston, en roda de premsa virtual. "Però tampoc va ser la intenció des del principi. Quan es va produir el #MeToo [temàtica de la primera temporada], ja teníem la meitat de guions escrits, però no vam poder evitar incorporar-hi aquest tema".

La nova temporada d’aquest (melo)drama periodisticomediàtic es desenvolupa en un món de deepfakes, polarització i postveritat: el nostre, aquí i ara, o més ben dit, abans-d’ahir, perquè som a la primavera del 2024, dos anys després de l’acció de la temporada anterior. S’ha consolidat la fusió entre les cadenes UBA i NBN. Com a CEO d’UBN trobem Stella Bak (Greta Lee), tan ambiciosa com experta a prendre decisions equivocades, tant dins de la sala de juntes com a fora. Alex Levy (Jennifer Aniston) té noves responsabilitats com a executiva (cap de Talent), però continua exercint com a presentadora, tot i que potser hauria d’haver desistit d’aquesta tasca: així s’hauria estalviat bregar amb les repercussions d’entrevistar una lluitadora d’esgrima iraniana... que ha aprofitat la seva arribada a plató per desertar.

Per si tot plegat fos poc, l’Alex s’haurà d’enfrontar a la tornada des de Virginia Occidental de Bradley Jackson (Reese Witherspoon), reclutada per tornar a presentar The morning show després que Chris (Nicole Beharie) sigui enviada dos mesos a cobrir els Jocs Olímpics de París. Si Bradley torna al lloc que la va convertir en una estrella, és en part per investigar un aparent encobriment a la seva antiga cadena. Busca ajuda en el pobre Chip Black (Mark Duplass), que treu de la seva nova i còmoda vida com a productor de documentals (¡amb un espai a Canes!) per arrossegar-lo a la complicada òrbita de l’Alex.

"La sèrie parla de coses que ens preocupen ara mateix", confirma Witherspoon, antiga germana petita d’Aniston a Friends i ara la seva sòcia productora en aquesta sèrie. "En aquesta temporada abordem la intel·ligència artificial. L’auge dels deepfakes. O dinàmiques de lloc de treball que són més antigues però que no deixen de prevaler". Aniston completa la seva amiga recordant un altre tema antic: "Volem donar llum sobre els conflictes interiors pels quals passa la gent en l’intent de mantenir la integritat periodística i, alhora, poder quedar-se on és i tenir feina".

¿On busquem la veritat?

Notícies relacionades

David Bisbal, nadales d’etiqueta i èxits ‘turbo’

El miracle musical de Rachid B

Al cim d’UBN hi ha l’Alex, la Stella i, finalment, la presidenta de la junta Céline Dumont (la mateixa Marion Cotillard), provinent d’una família europea rica i prestigiosa. És una dona poderosa però alhora vulnerable, que aspira a convertir-se en CEO només per demostrar la seva vàlua al seu pare. "Aquesta temporada mostra dones en posicions de poder entre bambolines, a la sala de juntes, sent propietàries de la cadena... Mostrant les dinàmiques que es produeixen entre power players femenines. No ho veus gaire perquè no passa gaire", comenta Aniston.

Al repartiment s’hi afegeixen Jeremy Irons com el pare professor universitari d’Alex, que la infravalora una mica, o el carismàtic Boyd Holbrook (Narcos) com un popular podcaster expert a traspassar línies vermelles. "Aquesta temporada reflexiona –diu Witherspoon– sobre on busquem la veritat ara mateix. ¿Per què els podcasters són tan importants en aquest moment? ¿Ens els hauríem de creure o ens hauríem de creure la [ràdio nacional pública] NPR? ¿I com s’ha retirat el finançament a la NPR? ¿Com arriba a passar una cosa com aquesta?".