Amants dels discos: el Japó és la vostra meca

Feia anys que sentia parlar del Japó com a últim paradís dels compradors de discos, i aquests dies, després de pentinar la llista de carrers de Tòquio (i ensumar en els de Kyoto i Osaka) en el meu debut al país, puc donar fe sobre aquesta qüestió. Sorprèn l’aparatositat d’un bastió com Tower Records, cadena que, al seu país d’origen, els Estats Units, van abaixar la persiana el 2006 i que aquí llueix tan contenta, gairebé com si l’streaming no hagués existit.

‘Megastores’ situats en els centres urbans i transitats no només per ‘boomers’ melancòlics (que aquests dies sospiren davant l’exposició, a Tower Records, de les fotos del concert de Deep Purple al Budokan, el 1972, a càrrec de Tadayuki Naitoh, que van il·lustrar aquell ‘Live in Japan’ titulat ‘Made in Japan’ a la resta del món) sinó també per joves fans del j-pop i el k-pop. Allà, en aquest material d’ídols, de dissenys llustrosos i edicions múltiples, hi ha l’explicació d’un fenomen que les grans xifres confirmen: el format físic va representar al Japó, el 2021, un 70% del mercat, enfront del 13% d’Espanya.

Notícies relacionades

Robbie Williams, teràpia, ‘hits’ i molt humor al Palau Sant Jordi

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

I allà hi ha l’afecció al vinil i a la compravenda, amb un circuit de botigues que, a Tòquio, es fa fort a Shibuya. Comerços com Disk Union, on vaig localitzar exemplars de la Flower Travellin’ Band, llegendari grup japonès de hard rock psicodèlic, aquest magatzem de rareses i gangues anomenat Recofan, i una altra cadena que donava per gairebé extinta, HMV, on en una de les seves cubetes reposava, desafiador, un elapé de Françoise Hardy, ‘Gin tonic’ (1980), amb la seva irresistible tira en escriptura incomprensible.

Els discos japonesos, aquest exòtic objecte del desig. ¿Què té aquest país per haver acollit edicions úniques d’artistes internacionals, de Gary Moore a Blur? A la Tower de Kyoto vaig aconseguir aquest dissabte la novetat de la nostra Cathy Claret, ‘Así soy yo’, àlbum només publicat al Japó, on disposa d’un actiu nucli d’admiradors. ¿I Rosalía? Allà era, a la lletra erra, tot i que sense fanfàrria promocional. Malgrat les picades d’ullet a la cultura japonesa en la seva música, lletres i estètica, la veu de ‘Sakura’ no arrasa en aquest racó del planeta. Per ara.