Doble concert a Barcelona

Robbie Williams, teràpia, ‘hits’ i molt humor al Palau Sant Jordi

El cantant britànic la va armar amb un xou irresistible, rient-se de si mateix i compartint confessions sobre el seu alcoholisme i els seus dies a Take That

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Sobreviure a una ‘boy band’ i donar el ‘pelotazo’ en solitari és una delicada ciència en què Robbie Williams es va doctorar per a sorpresa de propis i estranys. El gamberro de Take That, que va ser convidat a abandonar el grup quan era a dalt de tot (cap al 1995, al començar a deixar-se veure amb amics com Liam Gallagher), va tocar al seu dia la glòria practicant equilibris a la corda fluixa: galant pop capaç de desconcertar els seus fans i riure’s de la seva ombra.

Allà segueix, donant als seus el que volen amb força escènica, molt humor i un pessic de soul com el que aquest divendres va envoltar el seu cançoner al Palau Sant Jordi. Primera de dues nits a la ciutat, entrant en bloc (amb 22 minuts de retard) a cop de ‘Hey wow yeah yeah’, amb descàrrega rockera i missatge de ‘carpe diem’: «tothom sap que només tenim aquesta nit». Williams continua trencant cànons de la compostura als seus gairebé 50: modelet de lamé sense mànigues, conat de cresta punkie, collarets, tatuatges i la llengua llarga, preguntant com es diu ‘sex’ i ‘drugs’ en castellà. «¿Sexo? ¿Drogas? ¡El vostre idioma és fotudament fàcil!».

Les velles picabaralles

Aquest és el ‘XXV Tour 2023’, però els seus anys daurats de ‘hits’ no són 25, sinó cinc o sis a tot estirar, i d’allà (del període 1997-03) va venir el gruix del repertori, com un ‘Let me entertain you’ que va deixar clares les seves intencions. Versió huracanada, amb els tres coristes a tot pulmó i un altre trio a càrrec dels metals, acompanyats tots de les coreografies de sis ballarines. Fibres soul que van casar amb la picada d’ullet a Wilson Pickett de ‘Land of 1.000 dances’.

Les velles ferides de Take That ja no fan mal, com va venir a dir-nos al cantar ‘Don’t look back in anger’, d’Oasis. Aquells temps en què els va acompanyar al Festival de Glastonbury «amb la butxaca plena de cocaïna». Va inserir el tema en un ‘medley’ del seu antic grup i, en la menció a ‘Do what you like’, va fer aturar el vídeo quan mostrava un primer pla del seu cul (despullat). Robbie Williams, vacil·lant-nos i presumint que al poc de fer-lo fora de Take That ja estava triomfant més que ells. Però no ens va cantar la seva cançó d’alliberament, la versió de ‘Freedom’, George Michael.

Trencant regles

Notícies relacionades

La seva actuació va anar més enllà de la successió de cançons: era una nit amb el personatge, tot ell, xerraire i dominant la situació, fent broma sense parar i fotent-se de si mateix: «en els 90, tenia dues regles, no casar-me i no tenir fills. Avui porto 17 anys amb la meva dona i tinc quatre fills».

Quan es va posar seriós, va congelar somriures, ja que ens va parlar del seu alcoholisme, superat fa 23 anys. «Era deixar de beure o morir, i vaig triar viure», va confessar abans d’abordar la balada ‘Eternity’. Ja ens havia advertit que el concert seria una teràpia per a ell i una sessió d’entreteniment per a nosaltres, i superat el tram del divan, ja només quedava la vivaç remuntada, amb ‘Feel’, ‘Rock DJ’ i ‘Angels’ recordant-nos que, durant un temps Robbie Williams va aprendre i va assimilar, ràpid i bé, les regles de l’èxit pop.