La guerra de Pink Floyd arriba fins a Ucraïna

Waters ofereix concerts aquesta setmana a Barcelona i Madrid, i ve envoltat d’un soroll inesperat. La reunió del grup en el Live 8 (2005), va donar a entendre que les aigües s’havien calmat, però la negativa posterior de Gilmour a portar més lluny el retrobament amb una gira va tornar a torçar les coses. I les últimes setmanes s’afegeixen a la trama claus polítiques: Waters parla de «provocació» occidental en la guerra d’Ucraïna i es desdiu de declaracions en què havia titllat Putin de gàngster.

A l’altra banda, la dona de Gilmour, Polly Samson, qualifica Waters a Twitter d’«antisemita fins als ossos» (a propòsit del seu suport a BDS, organització proboicot a Israel) i «apologista» del president rus. I deixant-se anar una mica més, el descriu com un «megalòman mentider, lladre, hipòcrita, evasor d’impostos, mim de playback, misogin i envejós». Floretes avalades per Gilmour: «Cada paraula és demostrablemente certa». Mentre a Polònia han vetat Waters per les seves crítiques a l’enviament d’armes a Ucraïna, Gilmour s’alinea amb aquest país en una cançó, ‘Hey, hey, rise up!’ utilitzant el nom de Pink Floyd.

Com a guinda, la nova gravació (que el món no reclama) de ‘The dark side of the moon’ en el 50è aniversari, per part de Waters, que ha avançat a YouTube un fragment de les sessions, ni més ni menys que la d’‘Us and them’. Un tema que cantava Gilmour i que versa sobre la maldat de la polarització pròpia de les guerres. Aquest missatge pot anar en la línia ideològica, recurrent en certa esquerra, que en el conflicte de Rússia i Ucraïna no hi ha bons ni dolents, tot i que, en clau de Pink Floyd, l’apropiació unilateral de l’àlbum més popular del grup no sembla el millor gest per la pau.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

En el fons, Waters és un individu amb un gran sentit de l’humor, tot i que potser ell no se n’hagi adonat. Parlem de l’autor d’un tema, ‘Money’, que satiritza el poder dels diners i que el va fer multimilionari, i de l’ideòleg d’un àlbum contra els absolutismes, ‘The wall’, recreat en espectacles de bonica estètica totalitària. Però les contradiccions i les ganes de baralla no remeten, pel que sembla, tot i que els uns i els altres s’acostin a la suposadament serena edat de 80 anys.