Mor Duvravka Ugresic, la veu antibel·licista i antinacionalista croata

Una de les grans veus de la literatura croata, Dubravka Ugresic, traduïda i premiada a l’estranger i coneguda per les seves crítiques al nacionalisme, el bel·licisme i l’odi ètnic, ha mort aquest divendres a Amsterdam als 73 anys. «Amb tristesa informem que se’ns n’ha anat Dubravka Ugresic. Ha mort avui, el 17 de març del 2023 a Amsterdam, prop dels seus amics i familiars», va comunicar l’Institut Multimèdia de Zagreb.

Ugresic (Kutina, 1949), que va estudiar literatura comparada i russa a Zagreb, va haver d’abandonar el seu país el 1993 a causa de les pressions per les seves postures contra la independència de Croàcia. Abans, el 1991, amb l’esclat de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, va prendre una ferma postura antibel·licista i antinacionalista. Va escriure criticant durament el nacionalisme (tant croat com serbi), l’estupidesa i la criminalitat de la guerra dels Balcans, les conseqüències de les quals va retratar als seus llibres.

Antinacionalista acèrrima i ciutadana de profundes conviccions europeistes, es va exiliar als Països Baixos, des d’on va narrar la desintegració de la seva pàtria iugoslava.

«Esbirros brutals»

«No soc ni emigrant, ni pròfuga, ni tinc asil polític. Soc un escriptor que en un moment va decidir no viure ja al seu país, ja que el seu país ja no era el seu», va descriure la seva situació en una ocasió, informa Efe. «Si Iugoslàvia no s’hagués enfonsat, si una turba d’esbirros brutals, elegits per la majoria democràtica, no hagués pres el poder, jo no hauria acabat a Amsterdam», manifestaria.

Abans d’abandonar Croàcia va ser sotmesa a un prolongat ostracisme públic i va ser molt criticada per mitjans nacionalistes i algunes figures públiques, que la van qualificar d’«antipatriota», «traïdora» o «bruixa».

Projecció internacional

Durant la seva vida a l’estranger va escriure gran part de la seva obra, que va ser traduïda a una vintena d’idiomes i va rebre importants premis internacionals, com el Neustadt dels EUA, el Premi Austríac de Literatura Europea o el Premi Heinrich Mann d’Alemanya. Ugresic també va ser candidata al premi Nobel de Literatura el 2021. El seu assaig ‘Karaoke Culture’ (2010) va quedar finalista del National Book Critics Circle Award, i el 2009 va ser finalista del Premi Man Booker a tota una trajectòria literària.

Malgrat la seva tempestuosa relació amb el seu país d’origen, els nombrosos premis que va rebre van convertir Ugresic en l’autora croata amb més projecció internacional. La seva novel·la més coneguda a l’antiga Iugoslàvia va ser ‘Estefi en las fauces de la vida’, una irònica novel·la postmoderna que el 1984 va ser portada al cine pel director croat Rajko Grlic.

Ironia i polèmica

Entre les seves obres més famoses traduïdes al castellà, algunes en l’editorial Impedimenta, figuren ‘El museo de la rendición incondicional’, ‘Gracias por no leer’, ‘El ministerio del dolor’, ‘No hay nadie en casa’, ‘Zorro’, ‘Baba Yagá puso un huevo’ i ‘La edad de la piel’.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Algunes d’aquestes obres, com ‘El museo de la rendición incondicional’, tenen un caràcter d’exploració de la identitat i la memòria en el qual la narració es barreja amb la reflexió en una mena de novel·la assagística, combinant ironia, polèmica i compassió. Les seves obres exploren també la realitat de l’exili i l’emigració dins del mateix continent.

Des que se’n va anar de Croàcia va ensenyar a nombroses universitats d’Europa i Amèrica, com Harvard, Colúmbia i la Universitat Lliure de Berlín.