Emily D’Angelo enamora a l’Auditori

La cantant canadenca es va mostrar propietària d’una veu poderosa, d’àmplia tessitura, amb aguts i greus ben timbrats, facilitat per acolorir, per a la coloratura i per frasejar amb consciència, característiques comunes a talents joves, però que, a més, i aquesta és la part extraordinària del seu cas, d’una maduresa interpretativa sorprenent en l’àmbit del ‘Lied’, en el qual la poesia ha de ser dita amb dicció i intenció adequades. Per fer-ho va comptar amb la complicitat de la pianista Sophia Muñoz, i juntes van recórrer un notable sender per la història de la música sobretot amb peces concebudes per compositores sobre poesies que es mouen entorn de la vida, l’amor i la mort des d’una perspectiva femenina. I també contemporània. Dividit en blocs, el programa va anar enllaçant els diversos temes fins i tot alguns sense solució de continuïtat, mentre que en la segona part va alternar totes les cançons amb d’altres de la violinista i compositora anglesa Rebecca Clarke.

D’Angelo va portar al seu terreny tots els llenguatges estètics que va escollir, des d’aquesta ‘O Frondens Virga’ de la pionera Hildegard von Bingen (1098-1179) adaptada en un arranjament de Missy Mazzoli i Sophia Muñoz, fins a les cançons entre místiques i melancòliques –moltes d’estrenades aquest segle– de creadors actuals com Mazzoli, Cecilia Livingston i Sarah Kirkland Snider, esquitxats de clàssics de Schoenberg, Aaron Copland o Randy Newman, el ‘Wandering boy’ del qual (2017), gairebé de ‘musical’ de Broadway, va ser assumit per la mezzo amb impostació natural.

Notícies relacionades

Guardiola, a prop de firmar el divorci

L’Auditori oferirà mig miler de concerts la pròxima temporada

Van acomiadar el programa les dues compositores més famoses de la història, Fanny Mendelssohn i Clara Schumann (sempre trufades amb Clarke); de la primera se’n va sentir un ‘Nachtwanderer’ de ‘Sechs Lieder, Op.7’ cantat amb el dramatisme precís, i de la segona el seu famós ‘Lorelei’, de ‘Romanzen und Balladen, Op. 53’, que D’Angelo va brodar, sobrada de mitjans.

Com a propines, i trencant el clima fins i tot elegíac del programa, va regalar dues romances de sarsuela, ‘Cuando está tan hondo’, de ‘El barquillero’ de Chapí, i ‘Al pensar en el dueño de mis amores’, la cèlebre carcellera de ‘Las hijas de Zebedeo’, també del mestre de Villena.