Lluís-Anton Baulenas guanya el primer premi Santa Eulàlia de novel·la sobre Barcelona

Barcelona com a generadora de ficcions és l’objectiu del nou premi de novel·la Santa Eulàlia –per allò que va ser l’antiga i per a alguns veritable patrona de la ciutat–, impulsat per l’editorial Comanegra i la plataforma cultural Àfora vinculada al grup Focus, amb la molt respectable dotació de 25.000 euros. En la primera convocatòria, que s’ha fet pública aquest dilluns en una gala celebrada al Teatre Romea, ha resultat guanyadora la novel·la ‘Seré el teu mirall’ d’un vell conegut de les ficcions barcelonines com Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), tot i que l’ADN de l’escriptor informi del seu origen com un d’aquests nois de Sant Andreu, per a qui sortir del barri sempre ha significat «anar a Barcelona». «Jo observo Barcelona amb amor, és clar, però també amb una distància que no tindria un barceloní de soca-rel», precisa.

Baulenas, un autor que va escriure «obres de teatre molt narratives» i continua escrivint novel·les de caràcter teatral que s’han portat al cine –com Amor idiota, de Ventura Pons–, sap bé el que signifiquen els guardons.  N’ha tingut un bon grapat. Allà hi ha, entre d’altres, el Ramon Llull, el Serra d’Or, el Prudenci Bertrana i el Sant Jordi, però no són els premis la pedra de toc de les seves creacions. «La meva mare, una dona d’extracció popular que ha treballat des dels 12 anys,  té ara 91 anys i ja no hi veu. Fins fa molt poc jo li donava a llegir les meves novel·les i sabia que podien funcionar si les entenia», explica l’autor visiblement emocionat mentre la veu se li trenca.

Eterns diners negres

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

‘Seré el teu mirall’, que serà a les llibreries el pròxim 1 de març, se situa a la Barcelona del Fòrum de les Cultures, quan la ciutat està a punt d’acomiadar-se definitivament dels grans esdeveniments que van marcar la seva última transformació olímpica. Al mateix temps que la bombolla immobiliària comença a inflar-se sense que ningú s’atreveixi a aventurar quins seran els seus límits, dos personatges entrecreuen les seves històries en aquest paisatge barceloní: el protagonista que treballa en una immobiliària impulsada pels diners negres –«una cosa que no és que hagi passat el 2003, sinó que ha passat sempre», diu l’autor– i un arquitecte milionari que se sent responsable de l’‘arquitecturicidi’ que va suposar per a l’Eixample barceloní la construcció de les lamentables ‘remuntes’, l’aixecar un o més pisos sobre edificis nobles de la ciutat, en ocasions sobre edificis modernistes, impulsades en el passat per les males arts de l’alcalde Porcioles.

Per a Baulenas, aquell moment del qual pot escriure ara perquè té ja prou distància temporal per fer-ho, no està carregat d’una especial nostàlgia, tan sols és una baula més de totes les ficcions que pot generar una ciutat amb més de 2.000 anys d’història, una cosa a què no poden aspirar París o Madrid i que sempre ha «admirat» l’autor. «Barcelona és una ciutat especial capaç de generar discussions sobre les coses més peregrines com el model de ciutat que volem, la continuació de les obres de la Sagrada Família o si, mort Floquet de Neu, hauríem de dissecar l’animal o no». De fet, el desencadenant confés de ‘Seré el teu mirall’ va ser per a Baulenas el record d’un home adult plorant a raig fet per la mort del goril·la albí.