Benidorm Fest: anàlisi de les 18 cançons aspirants a Eurovisió

El tercer lloc aconseguit l’any passat per Chanel amb ‘SloMo’ ha injectat una mica més d’emoció a aquest segon Benidorm Fest, les semifinals del qual tindran lloc aquest dimarts i aquest dijous, amb la final programada per al dissabte 4 de febrer. El 2022 es van seleccionar 14 cançons i aquest any ascendeixen a 18. Les repassem.

1. ‘Quiero arder’, Agoney

Aquest tenerifenc, que va ser aspirant a la final preeurovisiva del 2017, desdobla la seva veu en aquest número d’intimidadora base electrònica: rossinyol wagnerià i castigador de verb sec. «‘¡Arde!’», ordena en to marcial, amb actitud de ‘dominatrix’. És el segon favorit a les cases d’apostes.

2. ‘Desde que tú estás’, Alfred García

Balada ‘in crescendo’ ben travada, tot i que poc sorprenent, que aquest jove veterà del Prat firma amb Raül Gómez (coautor de ‘Mi canción’, la peça que el 2018 va compartir amb Amaia a Eurovisió). Fent-se el misteriós, adverteix que el tema és «un homenatge» sense precisar per ara a què.

3. ‘Yo quisiera’, Alice Wonder

La veu que va emocionar la reina Letizia (en un acte de dol pandèmic) llueix un carisma sinuós en aquesta peça minimalista, d’emotivitat torturada i subsol disruptiu. Aposta agosarada de la madrilenya Alice Climent, tan aliena als cànons eurovisius que qui sap què podria passar.

4. ‘Flamenco’, Aritz Aren

Oblidin-se del títol: en aquesta peça aquest cantant i ballarí valencià transpira una llatinitat genèrica i a granel, a penes maquillada amb un toc de guitarra i castanyola. Clixé errant, bilingüe i de poesia tant libidinosa com vergonyosa: «‘no quiero que acabe tonight / si es contigo me siento tan high’».

5. ‘Eaea’, Blanca Paloma

Repetidora, la il·licitana conserva aquí vestigis ‘new age’ d’aquell ‘Secreto de agua’ de l’any passat i hi suma un cant més flamenc, amb palmes i gemec, en diàleg amb flotants sons electrònics. Intent de ‘jondo’ futurista amb cert excés de densitat.

6. ‘Uff!’ E’Femme

Massa semblança amb ‘SloMo’ (a la tornada d’estil repetitiu) guarda l’onomatopeica carta d’aquesta ‘girl band’ fascinada pel k-pop, amb el seu llenguallarg inserit raper i el seu desplegament de ‘spanglish’ libidinós: «‘Tan hard como un tsunami / Aparta que estoy coming’».

7. ‘La Lola’, Famous

Famous Oberogo és un veterà a qui la victòria a ‘OT’ (2018) no va servir per assentar la seva carrera. Contraataca amb aquest previsible número pop amb sabors urbans llatins, ganxos de producció, tonada cridanera i un missatge a favor de «la força de la dona». Compte amb aquesta Lola, que «‘todo lo que pisa lo controla’».

8. ‘Mi familia’, Fusa Nocta

‘Efecte Rosalía’ (versió del 2018, la d’‘El mal querer’) en aquest intent de vendre un flamenc moderníssim, amb ‘cante’ arravatat i ‘autotune’ (vetat a Eurovisió), entre palmes, xivarri i cirurgia urbana. La valenciana Miriam Nares clama pels valors del sud en una defensa de la institució familiar. Encapçala el rànquing d’apostes.

9. ‘Inviernos en Marte’, José Otero

Una mena de ‘power ballad’ turmentada, a la qual aquest canari amb experiència a ‘La Voz México’ conjura el desamor i la carbassa sentint, no arribem a saber com, que està «‘flotando en otra dimensión’». Aparatosa i sobreactuada, si bé la seva veu és de les més ben dotades d’aquesta quinta.

10. ‘Quiero y duelo’, Karmento

Aquí l’influx és el de Rozalén i les noves veus de la cançó-folk. Karmento, Carmen Toledo, també és d’Albacete i brinda una cançó bonica i cantada amb bellesa, assistida per una guitarra càlida, palmes i percussions. Lletra transmissora dels sotsobres de l’ànima, coronada per un «loroló» una mica tosc.

11. ‘Arcadia’, Megara

La figura mitològica de Megara (primera dona d’Hèracles) empara aquesta temptativa de portar a Eurovisió un aquelarre metaler amb base electrònica industrial. El seu autoproclamat ‘fucksia rock’ no està a punt d’envair Polònia a l’estil de Rammstein, però subministra poder i urgència: Arcadia, meca a la qual aspirem entre la «‘lluvia de dagas’».

12. ‘No nos moverán’, Meler

Súplica desesperada de congelar el moment perquè «‘dure una eternidad’». Nois fogosos, Jonathan, Javier i Lorenzo fonen les seves veus en una mitjania pop sense doble fons. Filòsofs en construcció, advoquen per esgotar l’espuma dels dies, ja que «‘las mejores noches no se pueden planear’».

13. ‘Tracción’, Rakky Ripper

La granadina Raquel García Cabrerizo, Rakky Ripper, no acaba de digerir la negativa per resposta en aquest assalt hiperpop i hipertechno al qual ho dona tot per alliberar la tensió sexual acumulada: «‘No me digas que no / ¿No sientes la tracción?’». L’aposta musicalment més rupturista, tot i que d’arriscat encaix eurovisiu.

14. ‘Aire’, Sharonne

El‘sènior del paquet resulta ser aquest sabadellenc de 46 anys, Cristóbal Garrido, guanyador del ‘Drag Race España’, que ja el 2001 va aspirar a Eurovisió com a membre del grup Trans-X. Ho intenta ara a cavall d’una sobreexcitada peça pop i advocant per l’enfortiment interior: «‘Nadie te parará / Solo deja que tu niño salga al exterior’». ¿Segur?

15. ‘Que esclati tot’, Siderland

Tretze anys després de la retirada d’Andorra, aquest trio barceloní mira de reintroduir el català a Eurovisió i compta amb un potable exponent pop de tornada tribal i doble de percussió per conjurar l’amor no correspost. «Estic cansat / Per què hauria de lluitar / Si no m’estimes?». El seu director musical és Daniel Anglès (‘Eufòria’, TV-3).

16. ‘Tuki’, Sofía Martín

Que la llengua castellana es ‘llatinoamericanitza’ de manera galopant torna a indicar-ho el tema d’aquesta alacantina, el títol del qual (vocable originari de Veneçuela) al·ludeix, pel que sembla, a aconseguir el que un es proposa. «‘Tuki, bien cuqui’», canta amb un deix molt Chanel sobre una voluptuosa alfombra tropical.

17. ‘Sayonara’, Twin Melody

Japonès, anglès, francès i eusquera es creuen aquí amb el castellà per tal d’acomiadar-nos de «‘todo lo malo’», en general, que pugui oferir-nos la vida. Peça lineal, poc memorable i, sí, amb coreografia treballada, a càrrec de les bessones guipuscoanes, vedets de TikTok, Aitana i Paula Etxeberria.

18. ‘Nochentera’, Vicco

Notícies relacionades

Comença la setmana del Benidorm Fest 2023: aquests són els favorits segons les apostes

Blur no té ningú que els canti

El disc-pop fa entreveure aquí el seu exponent més clar a càrrec de la catalana, de Tiana, Victoria Riba. Hedonisme per ballar sota la bola de miralls, digne de Kylie Minogue. Tot i que figura al 7è lloc a les apostes, podria donar la sorpresa: és la cançó amb més reproduccions, més d’un milió a Spotify.