De Prada rescata de les tenebres la reportera i anarquista catalana Ana María Martínez Sagi

L’escriptor la va descobrir als anys 90 llegint un llibre de César González-Ruano de 1930 titulat ‘Caras, caretas y carotas’. Després de trobar escassos llibres amb la seva firma i algunes publicacions periodístiques, la va localitzar en un poble català i li va dedicar ‘Las esquinas del aire’ el 2000. Fruit d’aquestes trobades ella li va demanar que fos el marmessor de la seva obra inèdita i que la publiqués 20 anys després de la seva mort per no molestar i perquè les futures generacions tinguessin més interès cap a una dona com ella. «Preparant aquesta publicació em vaig adonar que hi havia moltes incongruències en el relat que ella m’havia fet», relata Juan Manuel de Prada que dona visibilitat tant a llums com a les ombres d’aquesta dona complexa.

El detonant de la seva investigació va ser un poema que ella va escriure evocant el moment en què travessa la frontera cap a França. «Ella el data a Agullana, una localitat situada a la Jonquera, i tanmateix m’havia dit que havia creuat per Portbou i que allà havia coincidit amb Machado, cosa que em va cridar l’atenció i va posar en marxa el meu desig de saber», aporta el de Zamora que ha consagrat la seva tesi doctoral a aquest personatge tan apassionant.

La seva curiositat l’ha portat a visitar físicament més de 80 arxius repartits entre Espanya, França, els Estats Units, Veneçuela o Suïssa, unes indagacions que el porten a sentenciar que «fins i tot una vida anònima es pot reconstruir».

I és que Ana María Martínez Sagi, nascuda en el si d’una família de dretes, va ser una dona molt famosa als anys 30 i arran del seu exili passa a l’anonimat més total i va morir «enterrada en vida», concreta l’últim premi de les lletres de Castella i Lleó.

Al seu biògraf li va endolcir aspectes de la seva vida «pel dolor personal afectiu que té a veure amb la seva ànsia de maternitat, la seva soledat i els seus fracassos amorosos i perquè ella participa en esdeveniments foscos i turbulents en la Guerra Civil i durant l’ocupació alemanya a França». De Prada comparteix que en aquesta França «és una roja anarquista que es mou en una zona d’ombra, que té relació amb personatges que estan perseguits, com Joaquín Ascaso, que va ser el president del Consell Regional de Defensa d’Aragó durant la Guerra Civil, un capitost anarquista que el govern de la República posa en recerca i captura i fins i tot demana la seva extradició perquè l’acusen de robar joies a l’Aragó, petició que el govern de Franco renova». No obstant quan va acabar la Segona Guerra Mundial, Martínez Sagi va passar a portar una vida «totalment francesa».

Al de Zamora tampoc li sap greu afirmar que se’n va anar als Estats Units «enganyant la Universitat d’Illinois», on va ser professora d’espanyol i de francès des de 1961, perquè «els fa creure que té estudis superiors quan ella només havia estudiat fins als 14 anys».

Ana María Martínez va tornar a Espanya el 1978 definitivament perquè aconsegueix que se li reconegui el dret a una pensió com a jubilada per les lleis d’amnistia. A la seva tornada va portar una vida discreta, no mantenia relació amb la seva mare ni amb la seva germana ni amb els amics que coneixien la seva militància anarquista. En la seva faceta d’escriptora va intentar publicar alguns llibres sense èxit, el que va fer que, desencisada, apostés per portar una vida de dona anònima en un poblet a Catalunya, a Moià, abans de traslladar-se a una residència on va morir.

Dificultats

Notícies relacionades

La indústria de la bellesa mou 12.000 milions a Catalunya

‘Plaer culpable’ conquereix els lectors al Goya

En la seva investigació el de Zamora ha topat amb grans obstacles. «Quan saps que arribant al llegat d’unes persones pots realitzar descobriments però no pots arribar-hi perquè aquesta persona no ha deixat llegat al morir o bé els seus hereus l’han destruït o bé és il·localitzable com em succeeix amb les cartes i els papers de Marie-Thérèse Eyquem, una francesa que va ser secretària general del Partit Socialista Francès amb la qual va conviure durant cinc anys i amb la qual estic segur que posteriorment mantindria després una relació epistolar», lamenta l’autor d’‘El derecho a soñar’.

«Mereix ser recuperada»

Juan Manuel de Prada ara ultima un llibre de Sagi que veurà la llum en els pròxims mesos i té al cap publicar una antologia poètica de la catalana. «Més enllà que la seva vida sigui realment al·lucinant i espectacular, és una gran poeta que mereix ser coneguda i recuperada», confessa el biògraf d’aquesta controvertida dona que va acabar els seus dies sent un personatge anònim. Anteriorment el novel·lista de Zamora ha impulsat la publicació de ‘La voz sola’, un volum que reuneix una selecció de la poètica de la catalana, una part fins a aquell moment totalment inèdita, i una antologia dels seus articles periodístics.