Teatre immersiu

La poesia de Gabriel Ferrater pren els carrers del Raval

‘Timere’ és una barreja d’espectacle de carrer, recital poètic i musical on el poema ‘In Memoriam’ es converteix en un espectacle que busseja en el trauma de la Guerra Civil

3
Es llegeix en minuts

Fins i tot avui dia, en un context en principi democratitzat i segur, és difícil no témer la guerra. I no només perquè els conflictes armats esclatin cada vegada més a prop de nosaltres, sinó perquè el record d’un passat més o menys recent que va enfrontar els veïns d’un mateixa terra encara perdura. La Guerra Civil, encara que sigui per memòria o per herència, encara deixa empremta en la societat.    

Amb aquest pànic a tot el que és bèl·lic experimenten Quatre Gotes i la companyia Kamchàtka a ‘Timere’, un projecte teatral basat en el poema narratiu ‘In Memoriam’, que narra l’experiència del seu autor, Gabriel Ferrater, durant aquesta època fosca de la història espanyola. Un espectacle totalment immersiu que barreja el format recital amb el musical i amb la interpretació de carrer, convertint els espectadors en vividors de la por. 

La funció comença en ple carrer, quan per la plaça de la Gardunya comencen a deambular dos curiosos personatges que vesteixen roba antiga i porten maletes de mà. A l’apropar-se al grup, mostren una partitura: ‘Atra Mater’, música que comença a sonar de sobte, interpretada per qui fins aleshores aparentava ser un guitarrista de carrer, però que en realitat resulta ser un membre més de la representació. A la seva melodia s’uneix la veu projectada per un gramòfon que, girant una maneta, fa sonar un dels viatgers. 

Entona els primers versos d’‘In Memoriam’: «Quan va esclatar la guerra, jo tènia catorze anys i dos mesos», comença dient el poema de Ferrater, però de seguida, la mecànica narració dona pas al pertorbador so d’unes sirenes, com les que avisen d’un atac aeri, i el seu brunzit sorprèn tant el públic com tot aquell vianant aliè al xou que inesperadament topa amb aquesta estranyesa. 

Els actors, per la seva banda, comencen a caminar amb pas ràpid pels carrerons pròxims, i el grup, com no, els segueix. S’aturen davant una porta metàl·lica, l’obren, i tots s’endinsen en un estret passadís, amb presses, com si realment fugissin atemorits de les bombes. I amb el fort cop de porta que segella aquesta espècie de búnquer improvisat, tot queda sumit en la total foscor fins que, diversos segons després, els intèrprets treuen de la maleta una espècie de llanternes rudimentàries fabricades amb pots de vidre, i les reparteixen entre els assistents, que desfilen pel corredor buscant una sortida. 

La troben en l’accés a un bar deshabitat i, al seu interior, la guitarra torna a sonar i el poema torna a sentir-se: «El meu col·legi de capellans el van cremar, i el Guiu, que era el sergent que ens feia fer gimnàstica premilitar, i l’odiàvem tots [...] havia estat assassinat a trets [...] al costat de l’Institut, on sortíem entre dues classes». Allà mateix, només separat per una cortina, es troba el Teatre Romea, amb les seves butaques cobertes per llençols i els llums totalment apagats. Apartant les teles, la gent busca un lloc per asseure’s i, amb tots els personatges sobre l’escenari, comença la veritable funció.

Notícies relacionades

El recital pren un altre estil, molt més agressiu, amb fragments narrats, fins i tot, a crits: «La per no em sembla pas que sigui cap gran tema per literar o filosofar. Això sí, de por molts homes n’han tingut, i d’ells cal que també se’n parli». Focus de llum de colors il·luminen indiscriminadament la sala mentre el protagonista treu una bossa de plàstic, se la col·loca sobre el cap estrenyent-la ben al voltant del coll, i s’ofega. 

Gabriel Ferrater es va suïcidar abans d’arribar a complir els cinquanta, no volia envellir, i mostrant el final de la vida de l’autor i la seva poesia, acaba també l’espectacle. El seu relat és el d’un nen de 14 anys que no entén com ni per què ha de viure una guerra i, alhora, un reflex del que és la por per a molts. Amb aquesta obra, en principi de funció única, el Teatre Romea, Quatre Gotes i la companyia Kamchàtka celebren l’Any Ferrater, que coincideix amb el centenari de l’aniversari del seu naixement, i el mig segle des de la seva mort. 

Temes:

Poesia Teatre