Mor Wilko Johnson, as de la guitarra i llampec humà

El guitarrista Wilko Johnson, el més semblant a un llampec humà que ha trepitjat un escenari a causa de la seva intensa manera de tocar i els seus amfetamínics moviments, va morir dilluns als 75 anys a la seva casa de Westcliff On Sea, a l’est de Londres, va informar aquest dimecres la seva família en un missatge a Facebook.

A Johnson, nascut John Peter Wilkinson, li va ser diagnosticat un càncer de pàncrees terminal el 2013; no obstant, es va sotmetre a una operació experimental que va durar onze hores i ‘va ressuscitar’ contra tot pronòstic. El 2014, quan encara no sabia que disfrutaria d’una llarga pròrroga vital, va publicar en comandita amb Roger Daltrey, el cantant de The Who, l’elapé ‘Going back home’, al qual seguiria el 2018 ‘Blow your mind’. A Barcelona vam poder veure en dues ocasions el Johnson renascut, al Teatre Apolo el 2016 i a la Sala Apolo el 2019, i en totes dues va ser, com sempre, un prodigi d’electricitat.

Johnson va ser membre fundador de Dr. Feelgood, grup de Canvey Island que en la primera meitat de la dècada de 1970 va prefigurar l’arribada del punk amb el seu rhythm and blues afilat i directe a la mandíbula. Completaven la formació original de la banda estendard del pub rock el no menys carismàtic cantant Lee Brilleaux (mort el 1994), John ‘The Big Figure’ Martin (bateria) i John B. Sparks (baix); compte amb aquests homes.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

El 1979 Johnson es va incorporar a Ian Dury & The Blockheads, tremenda formació amb què se’l va poder veure, cuir negre del cap als peus, a la festa del PSUC de 1981, a Montjuïc. En els Blockheads va conèixer el baixista Norman Watt-Roy, baixista que seria la seva mà dreta en la llarga singladura del seu trio, sempre memorable en directe, no tant en disc.

Johnson va interpretar el botxí Ilyn Payne, la Justícia del Rei, en la sèrie ‘Joc de trons’.