'Regreso a Raqqa': Marc Marginedas indaga en l’infern del seu captiveri

El dilluns 2 de setembre del 2013, el corresponsal de guerra Marc Marginedas va enviar la seva última crònica des de Síria, on estava cobrint la informació sobre el conflicte per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. La guerra, iniciada el 2011, havia adquirit ja gran ressonància, tot i que faltava un any per als atacs de les forces de la coalició internacional contra punts estratègics d’Estat Islàmic. Dos dies després, el 4 de setembre, Marginedas era segrestat per membres de l’esmentada organització terrorista. Es va mantenir en captiveri fins al 2 de març de l’any següent.

Presentat aquest dijous a la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, el documental ‘Regreso a Raqqa’ indaga en les experiències de Marginedas i altres periodistes capturats durant el conflicte sirià. La primera pregunta sembla òbvia. ¿Com s’ha sentit tornant al lloc dels fets, revivint aquells dies de privació de llibertat en un dels moments més crus del conflicte? «Estic exposat per la meva feina a situacions violentes i dramàtiques», explica Marginedas. En tot cas, «em va xocar la diferent perspectiva que ara tenia sobre aquells llocs. El riu Eufrates és molt fort, jo no em veia amb forces de creuar-lo per escapar. Però quan vam tornar per rodar el documental, el mes de maig, a ple sol, amb molta calor, el que volia llavors era travessar-lo».

Formar part tan activa del documental no ha sigut pas gens un procés terapèutic. «La teràpia la vaig fer en privat, durant un any. Fer aquest documental era una manera de fer arribar al públic les experiències en aquest tipus de situacions, transmetre uns fets que es van convertir en un dels segrestos més mediàtics», ens comenta. La idea de realitzar ‘Regreso a Raqqa’ -Raqqa, o ‘Al-Raqqa’, és la ciutat siría que va ser el centre d’operacions d’Estat Islàmic entre el 2013 i el 2017– va ser conjunta amb el director del film, Albert Solé, periodista, cineasta, fill de Jordi Solé Tura i director de, entre altres films, ‘La mente del violador’, ‘Jarabe contra el cáncer’ i ‘Bucarest, la memòria perduda’, centrat aquest últim en la relació de Solé amb el seu pare.

Plans aeris amb dron

El projecte de ‘Regreso a Raqqa’ va començar el 2018. Segons Marginedas, «vam madurar molt la idea. No es podia fer la pel·lícula just després del segrest, ja que tenia por que el segrestat es mengés el periodista. Tres anys després estava a Rússia i em vaig veure amb prou força i perspectiva per emprendre la pel·lícula». El rodatge es va iniciar precisament a Moscou, amb unes condicions climatològiques molt dures. El procés posterior va ser molt laboriós: «La gent tenia poques ganes de parlar i la burocràcia, per a tot el tema de permisos, va resultar inflexible». Marginedas ens explica com se les van haver d’enginyar per aconseguir uns plans aeris amb dron: «Fer volar un dron a Síria és molt complicat pels permisos. La càmera va poder fer trampa amb el ‘software’ i així vam aconseguir que volés i gravés durant una hora».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

És important la idea amb què Marginedas va arrencar el projecte, que el personatge segrestat no es mengés el personatge periodista. És per això el temps transcorregut, la teràpia personal i la constatació que ja es tenia prou distància en relació amb els fets per encarar-los amb calma i objectivitat, a fi de transmetre a l’espectador totes les sensacions possibles davant una situació límit d’aquestes característiques.

 Per això mateix, una altra pregunta indispensable és si se sent satisfet del resultat final. «Molt. El film és gairebé una peça d’art abans que una peça estrictament informativa. És importantíssim com flueix la narració, l’enorme treball de muntatge que ha fet Albert Solé». ‘Regreso a Raqqa’ no mira només al passat, al segrest produït el 2013 a la convulsa Síria. El propòsit de la pel·lícula i del seu protagonista és actualitzar aquells fets i connectar-los al temps actual. Entendre el passat per comprendre el present.