Guardó

Un estudi sobre l’antiimperialisme dona el 50è Premi Anagrama d’Assaig a Josep M. Fradera

  • L’historiador català desacredita idees preconcebudes en una «il·luminadora genealogia» que, segons el jurat, indaga en els corrents humanitaris sorgits en els sistemes colonials europeus del segle XIX buscant les arrels dels crítics amb l’imperialisme

Un estudi sobre l’antiimperialisme dona el 50è Premi Anagrama d’Assaig a Josep M. Fradera

Zowy Voeten

1
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb l’«il·luminador», «brillant» i «addictiu» estudi, en paraules del jurat, ‘Antes del antiimperialismo. Genealogía y límites de una tradición humanitaria’, l’historiador català Josep M. Fradera s’ha alçat aquest dimarts amb el Premi Anagrama d’Assaig, dotat amb 10.000 euros. En aquest assaig indaga «en els corrents humanitaris sorgits en el si dels sistemes colonials europeus construïts al segle XIX» per «explorar les arrels de l’antiimperialisme del XX». 

Fradera (Mataró, 1952), catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i especialitzat en colonialisme, a ‘Antes del antiimperialismo’ es remunta a les crítiques que, en la segona meitat del XVIII, va aixecar el tràfic d’esclaus i el mateix sistema d’esclavitud, l’abolició del qual (el 1833 a la Gran Bretanya, el 1848 a França i el 1865 als Estats Units) va ser un triomf moral dels humanitaristes i alhora va ser determinant per a la transformació dels grans imperis d’origen europeu. Però el maltractament a les societats abans esclavitzades, i l’ascens del racisme i el supremacisme blanc van impulsar la continuïtat dels corrents humanitaristes, que, tanmateix, no van oferir una alternativa a l’imperialisme. Fradera «explica per què la primera gran onada de repulsa i condemna dels imperis no va acabar amb la seva vocació expansiva i els seus mecanismes d’opressió i explotació, sinó més aviat al contrari», valora Daniel Rico, membre del jurat de l’Anagrama d’Assaig juntament amb Jordi Gracia, Pau Luque, Remedios Safra i l’editora Silvia Sesé.

Idees preconcebudes

Recolzant-se en una quantitat ingent de fonts, afegeix Luque, aquest estudi «desacredita algunes idees preconcebudes» i porta a preguntar-se «si l’antiimperialisme també va ser un producte de l’imperialisme». Per Gracia, Fradera mostra com «l’antiimperialisme heroic del segle XX té molt poc a veure amb l’històric canvi que va viure la humanitat a l’erradicar la cosificació humana». 

Notícies relacionades

L’obra premiada és, segons l’opinió de Zafra, «un minuciós estudi dels conflictes colonials i imperialistes dels últims segles. Imprescindible per situar els discursos intel·lectuals i polítics que van establir les bases de l’antiimperialisme mentre l’imperialisme continuava estenent-se a través d’un capitalisme globalitzat concentrat en l’‘aquí i ara’».

Professor convidat i visitant a les universitats de Princeton, Chicago, Harvard i a l’EHESS de París, Fradera és també autor d’obres com ‘Gobernar colonias’ (1999), ‘Colonias para después de un imperio’ (2005), ‘La pàtria dels catalans’ (2009) i ‘La nación imperial (1750-1918) (2015).