L’arquitecte Oscar Tusquets pinta els seus «amors» als Espais Volart

Diu Oscar Tusquets de si mateix que és un «arquitecte de formació, escriptor per plaer i pintor per vocació». I aquesta última faceta és la que revela en l’exposició que es mostra fins al 15 de gener de la mà de la Fundació Vila Casas als Espais Volart, ‘Cossos, ciutats, interiors,’ en la qual repassa la seva vida més íntima a través dels pinzells. «Hi ha una expressió dels meus amors. Cap de les obres critica», assegura.

«Una exposició antològica», prefereix definir-la Tusquets (Barcelona, 1941), ja que fuig de tot plantejament cronològic i se centra a presentar la seva obra en una espècie de barreja reorganitzada per temes. «Puc permetre-m’ho perquè, al final, ni jo ni el meu estil hem canviat tant amb els anys», assegura l’artista, que defensa un treball figuratiu a través de pintures de paisatges, retrats, bodegons, cossos despullats i escenes quotidianes. Unes 200 peces de les quals gairebé un terç provenen de col·leccions privades i entre les quals figuren olis, dibuixos, aquarel·les, escultures, joies i objectes relacionats amb la seva persona. 

Destaca sobre el conjunt la seva predilecció per representar el cos de la dona; no només des de l’erotisme, com sí que es veu en ‘Carmine’ (2015) i ‘Breakfast at Costes’ (2015), sinó també des de la intenció de plasmar la seva bellesa i les seves proporcions amb un estil més clàssic. I entre tots aquests rostres, bustos, nus i històries femenines, les que adquireixen protagonisme són les peces que dedica a Anna Bohigas Gurgui (1946-1984), que va morir prematurament a causa d’un tumor cerebral. La seva vida i la seva història es narren en una de les seccions de l’exposició, que porta el seu nom, i inclou obres com ‘Postoperatori’ (1977), ‘Anna davant el mirall’ (1975) i ‘Anna en vellut’ (1977). 

Proust, en mans de Marsans

En paral·lel, també als Espais Volart s’inaugura l’exposició ‘De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut’, que coincideix amb el centenari de la mort de l’escriptor francès, on la seva obra dialoga amb la figura de qui va ser el seu principal intèrpret plàstic, Luis Marsans (Barcelona, 1930–2015), a més de gran amic d’Oscar Tusquets.

També fins al 15 de febrer, la mostra analitza l’estreta relació entre la literatura de Proust (París, 18712-1922) i el treball pictòric de Marsans, que va trobar la seva inspiració més gran en l’autor d’‘A la recerca del temps perdut’.

Notícies relacionades

Paul Klee i la seva comunió amb la natura arrelen a Barcelona

Amb el peu esquerre

«Aquests dibuixos no són com les il·lustracions d’un llibre, perquè no proposen una relectura, sinó que rescata els seus personatges i els allibera de la tirania del temps narratiu. Una transposició del món literari cap a un món plàstic que aspira a l’autonomia», aclareix Àlex Susanna, comissari de la mostra junt amb Glòria Farrés.  

Un total de 139 obres de petit format que Marsans va realitzar des de 1965 fins a la seva mort. Totes sense títol i dedicades a l’autor parisenc. Dibuixos, gravats, litografies i pintures que ara s’exposen al costat de tota mena de documentació de la vida i l’obra de Proust: manuscrits, cartes, exemplars de llibres, revistes i una cuidada selecció de fragments del seu treball que acompanyen el recorregut de l’exposició i submergeixen al públic en l’imaginari de l’escriptor.