Flick continua amb el Barça desconfigurat

Ha perdut l’encant. I l’amenaça ofensiva. És normal perquè la davantera titular -Lamine-Lewandowski-Raphinha- no ha coincidit ni una sola vegada de sortida en aquests dos irregulars mesos de temporada. Alguns no hi són. El brasiler i el polonès, que van encadenat problemes musculars. I el 10 va i ve. Però quan juga no és el mateix, atacat per una pubàlgia que lliga de mans el seu futbol fins a arrabassar-li tota la màgia.

Darrere, i després de moltes proves, Flick ha triat la seva parella de centrals favorita: Eric Garcia i Pau Cubarsí. Cap va acabar el clàssic del Bernabéu, on el Barça va ser foradat (23 tirs, 10 a porta) com mai s’havia vist aquesta temporada. I es va sostenir dempeus gràcies a les mans de Szczesny, capaç fins i tot de parar un penal a Mbappé.

Fins a nou parades va firmar el polonès, completant, potser, el seu millor partit des que vesteix de blaugrana sense donar ni un sol motiu per enyorar Joan Garcia. Però aquella extraordinària tarda de Tek, fins i tot precís en el joc amb els peus (29 passades de 32 fetes, un 91% d’encert), no camufla les disfuncions d’un equip que lluita contra el record del que va provocar. La línia del fora de joc funciona. Però a mitges.

Fins a tres gols li van anul·lar al Madrid al Bernabéu (dos a Mbappé, un a Bellingham), però alhora va resultar transparent la defensa blaugrana en l’1-0. Ningú va pressionar el passador (Jude va girar sobre si mateix sense oposició) ni tampoc es va detectar el rematador (Kylian va arribar com a cal sogre eludint la figura de Cubarsí) en el gol que va enardir el madridisme, cosa que va certificar que el shit november (novembre de merda del curs passat) s’ha avançat a l’octubre en el qual en 21 dies el Barça s’ha extraviat.

Tot va començar l’1 d’octubre a Montjuïc contra el PSG (1-2) rebent el càstig del gol de Gonzalo Ramos en el minut 90. Quatre dies més tard (5 octubre), la visita al Sánchez Pizjuán va exercir de terrible despertador per al Barça de Flick. No només pel resultat, aquell 4-1 va ser sagnant, sinó perquè l’equip andalús va ser precís burxant en la debilitat blaugrana: 5 tirs a porteria, 4 gols.

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

No va defensar bé el Barça en la primera part. Ni va saber atacar bé en la segona. Va ser un equip allunyat del que havia sigut, sense el vigor i la ràbia que desprenia el seu futbol. Flick va sortir amb el que tenia. Tampoc disposava de gaires recursos més, i per aquest motiu ni va esgotar els canvis esprement-se des d’una llunyana cabina del Bernabéu, ubicat a les altures, el cap per donar solucions al seu equip.

Va canviar l’estructura defensiva de dalt a baix –només Koundé va resistir tant tragí– per acabar amb Casadó i De Jong d’improvisats centrals mentre va remoure la seva davantera a la recerca del gol que no va arribar. A més, Marcus Sorg, el seu ajudant, que va ser l’entrenador en cap des de la gespa del Bernabéu, ni es girava cap enrere perquè la resta de la seva banqueta (Marc Bernal, Diego Kochen, Eder Aller, Xavi Espart, Jofre Torrents, Toni Fernández i Dro) semblava una escola bressol tot just sortida de l’Estadi Johan Cruyff. A Flick li correspon ara resetejar un Barça desconfigurat que va cinc punts per sota del Madrid.